A banda dels articles i entrevistes publicats a Èxit21, la revista digital de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) disposa d’una altra eina. Es tracta del llibre d’estil, un decàleg adreçat als mitjans de comunicació perquè tractin les informacions relacionades amb la discapacitat intel·lectual amb respecte inclusió. El document comprèn unes pautes per a una correcta praxis lingüística.
Ara bé, una altra cosa és que aquestes pautes no s’apliquen en el terreny de la ficció. Un clar exemple el representa la sèrie policíaca d’intriga i suspens “Cuenta atrás”, emesa per la cadena Cuatro entre el 2007 i 2008. Narra les situacions límit a què s’enfronta una brigada de segrestos. En un dels 29 episodis compresos a la sèrie, es diuen termes que a Èxit21 considerem obsolets o amb cosificació implícita.
PATERNITAT I DISCAPACITAT, INCOMPATIBLES
A l’episodi de “Cuenta atrás” al qual faig referència, un personatge amb discapacitat intel·lectual és acusat de segrestar nens petits. L’obsessió per retenir criatures radica en el fet que a causa de la seva discapacitat intel·lectual, la justícia li pren la custòdia del seu fill (un paral·lelisme amb el film “Yo soy Sam”). El buit emocional que li provoca la situació obliga al personatge a segrestar infants de la mateixa edat del seu fill per a reemplaçar-lo.
Per la seva banda, els agent treballen a contrarellotge per donar amb el parador del menor en captiveri. Rastrejant el seu historial, un dels membres de la brigada es refereix al raptor com un “discapacitat amb retard mental”. Pel que fa l’origen del seu fill, es diu que és fruit d’una relació amb una noia “minusvàlida”. Els guionistes han confeccionat una trama contemporània amb diàlegs farcits de termes pretèrits.
TRACTAMENT INFANTIL
El principal tret que caracteritzen les trames relatades a “Cuenta atrás” és que reculen fins al principi. En una escena del capítol que ens ocupa, una representant dels serveis socials s’emporta el fill del segrestador. En aquest moment, el personatge es posa a bramar repetidament “Seré un bon papa!”, com quan a un nen petit li agafa una rebequeria. Això suposa un tractament infantil de la discapacitat intel·lectual.
La societat s’encamina en una evolució lingüística (la Constitució espanyola va erradicar la paraula “disminuïts”) en pro de la igualtat inclusiva de les persones en situació de discapacitat intel·lectual.
Llevat excepcions, els mitjans de comunicació cada cop prenen més consciència sobre la realitat d’aquest col·lectiu. Però, pel que fa certes ficcions d’intriga, cal donar un suspens en llenguatge inclusiu al suspens.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
