M’agradaria parlar-vos de la “Ley orgánica de protección de la seguridad ciudadana”, més coneguda com a “ Ley Mordaza”. Aquesta llei va ser aprovada l’1 de juliol del 2015 pel Partit Popular excloent els altres partits. Podríem dir que és una continuació de la “Ley de la patada en la puerta” o “Ley Corcuera” que va ser aprovada pel govern socialista de Felipe González l’any 1992.
Per qui no sàpiga de què tracta la llei, aquesta prohibeix el dret a convocar manifestacions sense informar, la resistència pacífica, interrompre l’execució dels desnonaments, cremar banderes espanyoles o els escarnis a seus de partits polítics, entre d’altres. Tampoc es permeten els continguts satírics sobre la Corona Espanyola i fer consultes de contingut terrorista a la xarxa. Les multes per saltar-se la llei podrien arribar fins als 600.000 euros, cosa que trobo escandalosa.
Ara us donaré la meva opinió: estem encara en temps del franquisme? Ho dic perquè es vulnera la llibertat d’expressió com en aquells temps. No es permet opinar, protestar, pensar ni parlar diferent del govern. Jo no sóc l’únic que pensa això, també estan en aquesta línia l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i el prestigiós diari nord-americà “The New York Times”.
En aquest context, un grup de relators de l’ONU va demanar que el govern espanyol retirés aquesta llei (i la reforma del Codi Penal) perquè “amenacen amb violar drets i llibertats fonamentals dels individus” i “soscaven els drets de manifestació i expressió”. De la mateixa manera, el diari novaiorquès va considerar que la llei és “ominosa” (és a dir, abominable) i un “retrocés preocupant als obscurs dies del règim franquista”.
L’aprovació de la “Ley mordaza” és una bona clatellada a la llibertat d’expressió i una agressió als nostres drets.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
