ARRAN DE PEDRA
Heus ací un xic de contes, de poesia, d’ànima,de penai de misèria. Arran de pedra queia topant amb malucs cap per baix,i ja m’ havia oblidatd’aquella finestra. Heus aquí un fantasma entre aigües d’un riu congelat. Arran de pedra pujava sense dir res.Encara somicava, resava, Respirava enmig de sospirs. Arran de pedra podia esllavissar-me. Tota era negre,vell, amb pols de cendra. Arran de pedra!…

