Marga Miró treballa a la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) des del 2010. També ha portat la recepció del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la FCSD). Ara està a la recepció de la seu de la FCSD: “M’encanta donar-vos la benvinguda”.
El 26 de setembre va haver-hi 2 presentacions de llibres a la llibreria Alibrí, que presentava l’il·lustríssim conseller Carles Campuzano. Els llibres que presentava eren per donar suport a les famílies que tenen una persona amb discapacitat, doncs hi havia el personal de DINCAT. LLIBRERIA ALIBRÍ La llibreria Alibrí és molt xula, està ubicada al…
A través del correu de Fundació Quiero Trabajoem va aparèixer un possible esdeveniment. No ho coneixia, i em va semblar una bonica experiència que vaig creure que em podria anar bé. Es buscaven voluntaris per a aquest esdeveniment, que es deia The Festival of Consciousness, o Festival de la Consciència. Em va cridar l’atenció, ja…
Des de petits sempre ens han explicat històries i navegàvem per la imaginació. Ara això ja no es fa, en els nens els hi expliquen contes de feminisme o de la dona moderna. N’hi han editorials que ja han deixat de fer fàbules i han creat monstres de les princeses Disney, fent-les d’un altra manera…
Miraré la lluna en una nit d’estiu, cabalgan en silenci. Escoltaré el trot del meu cavall com una suau gota d’aigua que cau. Miraré la tela de la foscor, muntada, amb el meu vestit assalmonat. I a l’animal li encantava ser arrossegat per el seu llom la fina seda. Miraré la lluna com la geneta…
Blau és el teu vel de llum. Blava és la nit quan apareixes amb la teva sonata de sal lleugera. Foscor és el teu nom. L’obscuritat és teva. Blau és el teu vel de llum quan ve l’estiu, on la lluna vetlla en un Sant Joan de fum. Blau matís, pintat d’ una pintura d’aquarel·la …
Blanc vora el mar el cos de la sal s’esborra i el sol mira ferotge a l’aigua, des del cel com un esclat. Doncs s’ ha tornat en un vestit blau , mariner, amb cargols pintats. Blanc vora el mar que es veuen les perles celestials. Així que farem una festa que cridi a tots…
Mai seré feliç si no estic al teu costat. Què serà la mort sense tu? Hauré de viure sola amb un gos, en un pis a les afores de Barcelona. Encara t’estic esperant, príncep encantat. No sé si vindràs cap a mi? Li deixaré al cel que faci la seva obra, jo no penso fer…
No veuré el sol de bon matí, en cap moment. S’ha tornat una vela blanca, un vaixell a la deriva. Miraré la sal de la mar i sonarà un esclat a través del vent. Navegaré sense rumb, arràn del blau matís. Les marines criden una cançó dolça, feta d’una sirena seductora i bella. Ja desprès…
T’estimo, amor meu. Perquè sense tu em moro i no valc res. Sempre he viscut per a tu. El meu cor batega per tu. T’estimo, amor meu. I és que ets meu, ets el meu paradís sencer. Ets la meva vida, el meu príncep, el meu home. Sé que ets tu perquè t’he estat esperant…
