Avui voldria ressaltar un dels dibuixos animats que em commouen molt degut a que m’han educat, ensenyat i ajudat a reflexionar molt sobre com prendrem les coses. M’estic referint a Astèrix i Obèlix.
Totes les seves històries son molt bones, però hi ha una d’elles que crec que cal destacar per sobre de totes, que és Les dotze proves d’Astèrix. És una pel·lícula de dibuixos animats que es va estrenar l’any 1976. Es tracta d’una paròdia dels dotze treballs d’Hèracles, que els dos protagonistes, Astèrix i Obèlix, emprenen per demostrar el seu poder a Cèsar en una juguesca.
El Cèsar supera la seva tossuderia i acaba reconeixent la superioritat dels gals, a qui lliura la seva corona de llorers. La història acaba amb un diàleg entre Astèrix i Obèlix en el que expliquen que no són amos de Roma perquè són dibuixos animats.
Astúcia i superació
Crec que és una de les històries més clares i educatives per ensenyar molts valors com: l’esforç, la superació, la responsabilitat…
Hi ha qui podria dir que com Bola de drac, son uns dibuixos animats una mica violents perquè incentiven la violència. Això és discutible. Però el que vull destacar que permeten educar en el treball en grup, la supervivència i el tenir cura dels que més t’estimes.
També comentar la diversitat de personatges que van sortint. Tots tenen un caràcter molt peculiar i, a la vegada, son i formen part d’un territori, la Gàl·lia, que és excepcionalment poderós.
Un factor més a destacar es l’amor incondicional cap a Idèfix, el gosset d’Obèlix, l’amor que transmet és sorprenentment meravellós.
Per últim, comentar que Astèrix té els seus orígens a França, el nostre país veí. René Goscinny és el guionista, i Albert Uderzo, el dibuixant d’aquestes magnifiques obres. Un dels seus primers còmics va ser Astérix, el gal (1961).
En conclusió, son dibuixos que sempre m’han fet gaudir de tot el que diuen i com ho diuen.
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
