PINTEN BASTOS PER AL PATRIMONI HISTÒRIC

Els grafitis formen part del paisatge urbà de Barcelona. Per qualsevol carrer o avinguda es veuen persianes (a excepció de les expressament decorades) empastifades amb pintades abstractes d’un gust més que qüestionable. Els grafiters aprofiten qualsevol superfície prou ample per plasmar el seu particular expressionisme sense cap sentit de l’ètica ni, per descomptat de l’estètica.

Però, els “artistes” de carrer, a l’hora de triar els seus objectius per fer de les seves no fan distincions entre les persianes, les quals els semblen totes iguals. Tant se val que siguin de comerços ordinaris o d’establiments amb història. Negocis emblemàtics com el restaurant Can Culleretes o la botiga de queviures Múrria no han escapat a les accions vandàliques. Tampoc dues relíquies del metro de Barcelona.

EXQUISIDESA INTERIOR, VULGARITAT EXTERIOR

Al número 5 del carrer Quintana, al Barri Gòtic ,s’ubica el restaurant Can Culleretes, el més antic de Catalunya i el segon d’Espanya. Fundat el 1786 per la família Agut Manubens, el nom del local radica en la frase “Necessitem més culleretes”, molt repetida pels cambrers en seus inicis. L’oferta gastronòmica de Can Culleretes abasta els plats més típicament catalans.

No obstant, però, fa uns mesos, la persiana que protegeix l’històric restaurant mentre roman tancat va quedar empastifada per unes pintades vandàliques. Els grafits també van abastar els panells que flanquegen l’entrada, tapant l’any d’inauguració. Els gargots plasmats al teló metàl·lic contrasten amb les exquisides il·lustracions murals que decoren el menjador, les quals representen escenes quotidianes del segle XVIII.

L’INCIVISME ALIMENTA LA INDIGNACIÓ  

Al xamfrà on conflueixen els carrers Roger de Llúria (número 85) i València està emplaçada la botiga de queviures Múrria. El negoci, actualment regentat per Joan Múrria, és tota una institució al barri, ja que porta existint des que va obrir el 1898. A l’interior, d’aire “vintage” es pot trobar un ampli assortiment de productes “delicatessen” com formatges, embotits ibèrics o patés de foie.

L’emblemàtica botiga d’estil modernista tampoc es va lliurar de la incursió dels pseudo-artistes. Aquest fet va provocar la indignació de Gloria Serra, presentadora de l’espai de reportatges “Equipo de Investigación” (La Sexta). Serra, a les xarxes socials, es pregunta al respecte: “Fins on arriba la impunitat amb els que exhibeixen els seus trofeu a Instagram? I la venda incontrolada d’esprais a botigues de presumptes artistes?”

RELÍQUIES DEL METRO TACADES

Els grafiters senten debilitat pels combois del metro o Rodalies. El que no senten és respecte per la història del suburbà barceloní. Un clar exemple el demostra la imatge d’un tren de la sèrie 300 aparcat (va prestar servei entre el 1924 i el 1987) pintat de dalt a baix. El que té més delicte és que es tracta d’una unitat amb l’aspecte primigeni. Originalment, els trens de la sèrie 300 lluïen una combinació negre-grana (el 1956 es va canviar pel verd-crema), amb els vidres de les portes el·líptics.

La mateixa sort va córrer l’últim supervivent de la sèrie 1000, model assignat a les Línies 4 i 5 entre el 1970 i el 2007. L’exemplar, arraconat a les cotxeres de Vilapicina (el passat 25 de maig va ser transportat al desballestador de la Zona Franca), va quedar convertit en una tela sobre la qual es van plasmar una mostra d’art subversiu. La gosadia dels incívics amb esprai sembla no tenir límits. Mentre no s’hi posi remei a la plaga dels graffitis, pinten bastos per al patrimoni històric.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish