Aquest any fa 42 anys que tenim un dels llegats més importants de la nostra història, feta i creada per Ramon Trias Fargas a través de la seva Llei LISMI. Aquella va ser la primera pedra perquè la Montserrat Trueta, amb altres pares i mares, creessin la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD). En moltes entrevistes li preguntaven: “Com va néixer la Fundació?”. I ella sempre contestava el mateix: que no ho havia fet sola, que ho havia fet amb altres famílies.
El camí abans de la FCSD
Abans de fundar la FCSD, la Montserrat Trueta i Llacuna va ser vicepresidenta d’ASPANIAS (Associació de pares amb fills amb discapacitat intel·lectual). Només per aquest fet ja se li van atorgar premis com la Creu de Sant Jordi del Parlament de Catalunya i el premi a la Solidaritat del Mèrit Social.
Però tot comença realment amb la reacció dels meus pares al meu naixement. Gràcies a un amic del meu avi, el doctor Josep Trueta Raspall, es van posar en contacte amb la Val Dmitriev, que estava a Seattle (EUA). La meva mare se’n va anar allà i tot el que va aprendre en aquell viatge va ser la base de l’Estimulació Precoç. Amb els anys, el nom va anar canviant a “estimulació primerenca” i, finalment, al que coneixem avui com a Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP).
Una plaça amb el seu nom
Si tot surt com la família Trias Trueta espera, aviat s’inaugurarà una plaça nova a Barcelona (al barri Sant Martí) que portarà el nom de la meva mare: Plaça de Montserrat Trueta i Llacuna.
Ha estat gràcies a la meva perseverança i tossuderia que ho he pogut aconseguir. Crec que, a part de tots els guardons que va tenir en vida, que una plaça de la seva ciutat porti el seu nom és el premi que ella es mereix per tot el llegat que ens va deixar. Ella a la FCSD hi va marcar un abans i un després; sense ella, nosaltres no seríem aquí.
El llegat continua amb Katy Trias
Des que ella ens va deixar, Katy Trias Trueta ha continuat una llegenda que mai pot ser curta. Si no hagués estat pel meu pare, per la meva mare, per les altres famílies, per la Llei LISMI i per la Katy, tot això no hauria estat possible.
Les coses canvien: el Servei Mèdic, que en l’època de la meva mare era dins de la Fundació, ara està a l’Hospital de Sant Pau sota la direcció de la FCSD. Les coses ja no són com eren, però tampoc són “ni flors ni violes”. Jo tinc molt clar que, si depengués de mi i de tots els que estem a Èxit21 i a l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta, tots els premis que va rebre la meva mare també els donaríem a la Katy. Ella ha agafat el relleu i es deixa la pell per continuar fent el que feia la mare.
Aquest article és per donar les gràcies en nom de tots els usuaris i usuàries. Moltes gràcies, Montserrat Trueta i Llacuna, i moltes gràcies, Katy Trias. Sense vosaltres dues, res d’això hauria estat possible.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
