No puc estar d’acord amb les guerres. Sí que és veritat que tot el que està passant per l’Orient Mitjà, EUA i Veneçuela està removent el món sencer.
La mirada invisible: la SD en la guerra
Tot això m’afecta i vull donar la meva opinió sobre el genocidi contra el poble Palestí. S’està destruint tot un poble, hospitals… molts dels afectats no sabem si son persones amb síndrome de Down (SD) o altres persones en situació vulnerabilitat. Es demostra que no s’està diferenciant entre persones civils (i vulnerables) i militars armats.
Debats d’Els Matins a TV3
En un debat d’Els Matins a TV3 deien que els culpables del que està passant a Palestina són els mateixos europeus. Això ho deia una persona israeliana i altres tertulians li van contestar en contra. En el debat es va parlar d’Adolf Hitler i el Genocidi de l’Alemanya Nazi. Per lo tant, segons el tertulià israelià el que està vivint Israel és per culpa de l’imperialisme europeu.
Petroli, poder i amenaces globals
Per no en tenim prou de tot plegat, els EUA van segrestar el president Nicolás Maduro (Veneçuela) acusant-lo de narcotraficant amb la idea de quedar-se amb el tot el petroli.
Donald Trump i Netanyahu son assassins, maten a tot lo que troben que no pensen com ells.I si no tenien prou amb Maduro, ara es dediquen a fer persecució política a Iran, matant els Ayatolàs per la por de que Iran tingui la bomba nuclear i per aconseguir petroli. Els motius i els objectius són infinits per Trump i Netanyahu.
Trump també amenaça Dinamarca, que és un país de la Unió Europea. Quan vaig sentir l’amenaça que Trump volia quedar-se Groenlàndia i, que si no era per la via pacífica, utilitzaria la força envaint Groenlàndia, em vaig sentir amenaçat. La ràpida reacció danesa és defensar i protegir Groenlàndia.
On neixen els nostres drets
El Sr. Trump és president dels EUA i és on tenim l’ONU a Nova York. I això és el que em pregunto: com poden estar al mateix país i ser tan diferents i tan contraris?
L’ONU és on resideixen els drets. On viuen els drets? On es protegeixen els drets humans? Molts d’aquests drets no es cumpleixen i es vulneren.
Eleanor Roosevelt és la persona que va escriure la Declaració dels Drets Humans de l’ONU. Maria Soledad Cisternas Reyes és activista pels drets de les persones amb discapacitat i és la persona que va treballar una temporada a l’ONU, i amb qui Montserrat Vilarrasa va viatjar per signar el document Beijing +25 a favor de la dona. La Convenció sobre el Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU és on estan escrits els nostres drets. I són els drets que reivindiquem a l’Assemblea dels Drets Humans Montserrat Trueta (ADHMT) de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD).
Aquests són els drets que reivindiquem a l’ADHMT cada dimarts:
- Llibertat d’expressió, opinió i accés a la informació
- El dret de protesta
- El dret a vot
- El dret a decidir a viure amb qui tu vulguis
- El dret a manifestar-te i dir el que penses
Parlar de llibertat d’expressió vol dir que ets lliure de dir el que vulguis, només faltaria! Si he volgut parlar de tot això és perquè no tothom pensa ni opina igual, i això s’ha de respectar. La Carta Fundacional de l’ONU es basa en el dret a l’autodeterminació i es va crear el 1945 (i la Declaració de Drets el 1948) per evitar més desastres després de les guerres mundials. Per mi, és molt trist i em fa vergonya viure en un món que no sap què és just i què no ho és.
El silenci de Gandhi contra la guerra
No hi ha res més injust que el que estem vivint. S’ha de reconèixer que tot el que passa a l’Orient Mitjà, a Palestina o a l’Iran, no es viu de la manera que Gandhi ho defensava.
Davant la invasió britànica a l’Índia, Gandhi va fer una manifestació en silenci. I per què en silenci? Perquè deia que l’única manera de saber si vivim en pau és el silenci. Les tropes britàniques es van haver de retirar perquè es van adonar que la millor manera de viure és el respecte. Avui podem reconèixer que el que ens va ensenyar Gandhi no ho hem entès. Si ell veiés el que vivim ara, es voldria morir del disgust de veure que no hem fet les coses com ell volia.
Un reconeixement final
Acabo aquest article fent un reconeixement a totes aquelles persones amb discapacitat intel·lectual o amb síndrome de Down que hagin perdut la vida en aquests conflictes internacionals.
Que sapigueu que al darrere vostre hi ha una Fundació Catalana Síndrome de Down que faria tot el que fos per salvar vides i, sobretot, per protegir les persones com jo. Qualsevol cosa que necessiteu, podeu comptar amb nosaltres.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
