“Les tres germanes”, una reflexió sobre el patiment

Aquest diumenge de maig he anat a Montjuïc, al Teatre Lliure, a veure l’obra “Les tres germanes”. L’obra d’Anton Txèkhov s’inicia a l’enterrament del pare de les tres germanes. Un any després una d’elles, la Irina, la germana petita interpretada per Elena Tarrats, celebra els divuit anys. 

La història familiar, que des d’aquest moment es desenvolupa a Rússia, ens fa pensar en el que ens fa patir. És a dir, ens endinsa emocionalment en el patiment dels protagonistes.

Julio Manrique, un gran director

La direcció de l’obra és de Julio Manrique. El dramaturg ja ha fet unes quantes obres importants com, per exemple, “L’ànec salvatge o “Jerusalem”. A mi sempre m’ha agradat molt les obres que fa, com la seva versió del “Rei Lear”.

Des de fa temps segueixo a l’actriu Elena Tarrats, la Irina, que ha fet televisió, cinema, teatre i, també, ha tret diferents discos. A la televisió ha sortit a “Ventdelplà” i va participar en la pel·lícula “Barcelona nit d’estiu”. Al teatre , va aparèixer a “Mar i Cel”, entre altres moltes actuacions.

Les “Les tres germanes” ha tingut molts reconeixements. Va ser escollida com el Millor Espectacle als Premis de la Crítica 2020. L’actriu Mireia Aixalà va aconseguir el Premi Max 2021 a la Millor Actriu. Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique  també van aconseguir altres premis Max. I per últim ,el Premi Butaca  2021, per a Lluís Soler.

Espero que Julio Manrique faci moltes coses més.

Si voleu veure “Les tres germanes” teniu temps fins el proper dia 19 de juny.

Anar al teatre és molt bonic i la cultura també!

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Catalan   English   French  Spanish