La fada Martina i en Lluc

Vet aquí que  hi havia una vegada una fada que es deia Martina que vivia al  bosc.  Un dia va veure un noi que es deia Lluc i es va acostar sigil·losament.

―Què fas tot sol al bosc?  ―li va preguntar la fada.

El noi se la va mirar amb estranyesa. No es podia creure que tingués una fada al davant.

―He vingut al bosc a buscar troncs per la llar de foc ―va respondre finalment.

―Saps sortir del bosc?

―Crec que no… No sé com he arribat fins aquí. M’he despistat collint branques…

―No et preocupis.  Jo t’ajudaré a sortir-ne ―va dir la fada.   

―Moltes gràcies ―va respondre en Lluc.

Van fer camí fins a sortir del bosc. La Martina voleiava simpàticament al voltant d’en Lluc. En una planúria van albirar una casa. 

―Veus aquella caseta? ―va preguntar en Lluc―. És on visc amb els meus pares.

―Oh, quina casa més maca. Qui la va fer?

―El meu pare. Era paleta.

―Quina bona idea construir-la a prop del bosc i la natura ―diu la fada.

―El meu pare estava fart de viure a la ciutat. Per això va voler anar a viure a un prat ple d’ametllers.

 ―I la teva mare?

―És grangera. Té una vaca, gallines i un poni ―va explicar en Lluc.

―Teniu de tot!

―Jo col·laboro cuidant els animals.

―No et fan por les gallines?

―En un principi sí, però ja m’he acostumat.

―I entre setmana, què fas?

―Vaig a l’escola del poble a estudiar. I els caps de setmana ajudo a casa a fer la feina. També vaig a fer la compra al poble i porto el diari a casa.

―Teniu televisió?

―Per què ho preguntes?

―Per saber si mireu la televisió…

―Sí, la mirem. També tinc una tauleta i un portàtil.

―Ja ho deia jo que tens de tot. Què em puc quedar a passar la nit?

―Sí, vine. T’ensenyaré on dormiràs. A l’habitació de convidats. Estaràs molt bé. També tens un televisor.

―Gràcies. Mira, tinc una cosa per a tu. Espero que t’agradi ―i li dona un penjoll―. És màgic. Porta’l sempre posat. Si tens un problema, frega’l amb les mans i jo et respondré.

―Jo també tinc una sorpresa per a tu ―contesta en Lluc. I li dona una pedra en forma de mirall―. Quan et sentis sola, mira-la.

Després de donar-se els regals van anar a donar de menjar als animals. Tot seguit, van sopar amb els pares del Lluc. Després, la fada li explica una història. Ell es queda adormit i ella el porta fins al llit.

―Bona nit! Demà serà un altre dia.

I l’endemà al matí la fada ja no hi era. Havia marxat ben d’hora, però sempre estaria a prop del Lluc quan ho necessités. Només havia de fregar el penjoll amb les mans.

Shares

2 Comments on “La fada Martina i en Lluc

  1. M’agrada molt, el trobo molt adequat tant per nens petits com per més grans, aflora sentiments, sensibilitat i bondat.
    Animo al Jordi a seguir fent contes tant bonics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish