“RES SOBRE NOSALTRES SENSE NOSALTRES”

Reunió amb el Departament de Drets Socials

El passat 5 d’octubre, Katy Trias, directora general de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD); Pep Ruf, director de l’àrea de suport a les persones i a la comunitat; Jaume García, director de l’àrea de salut i famílies; Edgar Prat, responsable de Promoció Ciutadana; i servidor vam anar a la Conselleria de drets socials de la Generalitat de Catalunya. Allí ens van rebre l’Anna Figueres, directora general de Drets Socials; i Montserrat Vilella, directora general d’Autonomia General i Discapacitat.

La comitiva de la FCSD va reivindicar tota la feina que fa la institució. A la reunió vaig tenir la sensació que no es coneix amb profunditat la nostra activitat. Per això vam explicar amb tot detall tot el que fem. Concretament, Edgar Prat va explicar què és el servei de Promoció Ciutadana i quines activitats té com Èxit 21, l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta, els cursos de Drets Humans i el que fa la Montse Vilarrasa a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

Jo vaig poder explicar també el perquè d’aquestes activitats i per a mi va ser una gran satisfacció poder assistir a aquesta reunió ja que així es compleix la frase que ens
agrada molt i que és “Res de nosaltres sense nosaltres”.

Vaig convidar a Montserrat Vilella que vingués a l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta perquè pugui veure tota la feina que fem amb tants pocs recursos materials i econòmics.

També vaig aprofitar l’ocasió per fer promoció del llibre de les meves memòries “Ignorant la SD”, però em vaig descuidar de portar un exemplar. Vam quedar que ja li enviaré més endavant.

Més assistència cognitiva
En Pep Ruf va defensar el Servei d’acompanyament a la Vida Independent i va demanar que el programa rebi més subvencions de la Generalitat. També va reivindicar la figura de l’assistent cognitiu que no té res a veure amb l’assistent físic. L’assistent físic és per persones que no es poden valdre físicament. És a dir, per ajudar a moure el braç o la cama, per exemple; mentre que l’assistent cognitiu ajuda a entendre per un mateix, per poder decidir. Per això, el meu apartat a la presentació que vam lliurar al departament es titulava “res sobre nosaltres sense nosaltres”.

Ruf també va sol·licitar que nosaltres, les persones usuàries de la Vida Independent, poguéssim escollir els nostres suports.

També va voler distingir els pisos tutelats i les residències dels pisos que formen part del programa de vida independent. En el cas de la Vida Independent, la persona usuària té el dret a decidir per sí mateixa, mentre que a les residències i als pisos tutelats, les persones depenen d’altres i han de seguir uns horaris que els hi són imposats.

Per això, per a la FCSD és important poder escollir els suports i no limitar a només 10 hores a la setmana el suport com es fa actualment. D’aquesta manera, es contribueix a que les persones en situació de discapacitat intel·•lectual puguin portar una vida plenament normalitzada.

Per la seva part, en Jaume Garcia va parlar sobre el nostre CDIAP, que es considera un model d’èxit.

Més suport a l’activitat de la FCSD

Katy Trias va demanar que s’unifiqui el criteri de les subvencions perquè hi ha projectes que en tenen i d’altres no. Per exemple, el servei d’Oci no entra en cap de les subvencions específiques. Katy Trias ho va fer amb caràcter institucional, en nom de la FCSD que és el que ha fet sempre, tota la seva vida.

Aprofito per posar-me a la pell de la Katy Trias perquè no hi ha res tant difícil com dirigir una institució com ho està fent ella, amb tots aquests projectes que no tenen prou reconeixement social ni econòmic. Sense valoració ni subvencions es fa complicat tirar endavant la modernització d’una fundació com la nostra.

Penso que la FCSD fa una feina indispensable i molt important a nivell social i individual per totes les persones en situació de discapacitat intel·lectual. És per això que és important que es valori des de la Generalitat, i també des d’altres institucions, i donin suport econòmic a tots els projectes que estem fent, perquè es puguin mantenir i millorar.

Per això he volgut convidar a la Montserrat Vilella (i també faig extensible la invitació a l’Anna Figueres) perquè ho pugui veure amb els seus propis ulls. Com diem a Èxit 21, “la mirada que et falta”. És a dir, mirar la realitat des de la nostra perspectiva i entendre que la societat és diversa. I això no s’aconsegueix només amb paraules. També es necessiten gestos. Per tot això, agraeixo l’acollida a les responsables del Departament i els demano el seu suport.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Catalan   English   French  Spanish