Barcelona està formada per centenars d’històries, les que conformen els seus indrets, edificis, monuments i establiments emblemàtics. Però ningú les coneix amb tanta minuciositat com el periodista Lluís Permanyer. Considerat el cronista de Barcelona, Permanyer ha demostrat sentir des de ben jove un amor per la ciutat que el va veure néixer el 1939. Així queda palès en els seus articles.
Vinculat al diari La Vanguardia des del 1966, Lluís Permanyer ha escrit moltes de les pàgines que descriuen la crònica de la Ciutat Comtal. El periodista signa el pròleg de La Barcelona que et falta, el llibre que recull els meus escrits sobre la ciutat publicats a Èxit21.
Permanyer és també el patró de la Fundació Joan Brossa per designació del propi poeta, a qui l’historiador va entrevistar (seu és el llibre “Brossa per Brossa”).
DOCUMENTACIÓ GUARDONADA
Lluís Permanyer ha compaginat les seves columnes d’opinió sobre Barcelona editades a La Vanguardia amb els seus llibres. Entre els més vuitanta títols que l’historiador ha publicat destaquen “Tàpies i la nova cultura” (1986), o “Clavé escultor” (1989). “Vida privada de la Barcelona burgesa” (2015) o “La Barcelona nocturna” (2016) són dos dels títols més recents en la bibliografia de Permanyer.
Aquesta trajectòria com a escriptor li ha reportat al cronista de Barcelona diversos premis en reconeixement a la seva profunda documentació. Entre els guardons més prestigiosos consten el Luca de Tena, el 1969; el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme, el 1987; o el Trajectòria, el 2012. El 1996, Lluis Permanyer va guanyar el Premi Pere Quart de sàtira per “No la saps aquesta?”, recull d’anècdotes d’alguns dels personatges il·lustres de Barcelona.
CICERÓ CATÒDIC
A més de la d’escriptor, Permanyer ha desenvolupat una faceta com a fil conductor d’alguns documentals (vuit) emesos pel programa “Sense ficció”, de TV3. El periodista ha exercit de Ciceró en treballs com “Passeig de Gràcia, l’escenari burgès” o “Plaça de Catalunya, èxit o fracàs?”. En tots ells, Permanyer il·lustra l’espectador amb el seu profund coneixement de Barcelona.
No obstant, però, la popularitat té un preu. En el cas Permanyer, el peatge a pagar consisteix en tenir una rèplica còmica al programa de TV3 “Polònia”. A l’espai de sàtira política, el “clon” del cèlebre cronista dona una visió surrealista de la història. En un esquetx, el fals Permanyer barreja les epidèmies amb les cupletistes del Paral·lel. Un altre, farcit de de gags anacrònics, relata el Telègraf Congress com a predecessor del Mobile Congress.
Ja sigui en paper o en format audiovisual, Lluís Permanyer ha escrit la història de la Ciutat Comtal amb la mirada detallada que el caracteritza. Ningú com ell coneix i sap explicar els secrets més ben guardats que la metròpoli catalana atresora. Amb tan vastos coneixements, més que el seu cronista, es podria considerar Lluis Permanyer la memòria viva de Barcelona.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
