Quan un mor en uns llavis,
Notes la calidesa de les comissures rugoses.
I el petó és torna suau, tendre.
Dibuixes un petó i et quedes parat.
Ha sigut una exhalació expulsada
I les teves galtes s’ han quedat impregnades
de la teva carn vermella.
Era com si un pardal m’escalfés
amb les seves plomes.
Quin amor tan dolç que cau d’una carícia lenta.
Desprès la tractaria amb delicadesa:
Et tocaria el cabell,
T’acariciaria el clatell
Tot sent un cavaller.
¿Et moriries de nou en els seus llavis seductors,
que t’enamoren amb els seus petons d’estrella?
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
