De totes les granjes que he visitat aquesta es porta la palma. Heu escoltat aquella cançó de “Cada dia al dematí canta el gall quiquiriquí?”. Doncs és així. Per tan parlarè de gallines. A qui li agraden les gallines? Us agrada escoltar el cant del gall quan s’aixeca el sol? I us agraden els porquets? …
Quan el foc s’apaga ja no queda llum, només petites espurnes d’entre la brasa. Quan el foc s’apaga ja no queda res, l’aigua la fet desaparèixer i ja no hi ha fum. Quan el foc s’apaga no hi ha vida que reneixi, només queda un racó fosc que es consumeix tot sol. És tristor. Una…
Seré un vell alegre vestit de roba fresca i trencada. Sóc un pobre molt viu i bona gent, que li agrada ballar davant del públic, i no em fa res. Seré gat vell, no se m’escapa res. Seré un vell alegre vestit de carrer, amb una boina gris cridant a viva veu. Seré un vell …
Marga Miró treballa a la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) des del 2010. També ha portat la recepció del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la FCSD). Ara està a la recepció de la seu de la FCSD: “M’encanta donar-vos la benvinguda”.
A través del correu de Fundació Quiero Trabajoem va aparèixer un possible esdeveniment. No ho coneixia, i em va semblar una bonica experiència que vaig creure que em podria anar bé. Es buscaven voluntaris per a aquest esdeveniment, que es deia The Festival of Consciousness, o Festival de la Consciència. Em va cridar l’atenció, ja…
Blau és el teu vel de llum. Blava és la nit quan apareixes amb la teva sonata de sal lleugera. Foscor és el teu nom. L’obscuritat és teva. Blau és el teu vel de llum quan ve l’estiu, on la lluna vetlla en un Sant Joan de fum. Blau matís, pintat d’ una pintura d’aquarel·la …
Blanc vora el mar el cos de la sal s’esborra i el sol mira ferotge a l’aigua, des del cel com un esclat. Doncs s’ ha tornat en un vestit blau , mariner, amb cargols pintats. Blanc vora el mar que es veuen les perles celestials. Així que farem una festa que cridi a tots…
Mai seré feliç si no estic al teu costat. Què serà la mort sense tu? Hauré de viure sola amb un gos, en un pis a les afores de Barcelona. Encara t’estic esperant, príncep encantat. No sé si vindràs cap a mi? Li deixaré al cel que faci la seva obra, jo no penso fer…
No veuré el sol de bon matí, en cap moment. S’ha tornat una vela blanca, un vaixell a la deriva. Miraré la sal de la mar i sonarà un esclat a través del vent. Navegaré sense rumb, arràn del blau matís. Les marines criden una cançó dolça, feta d’una sirena seductora i bella. Ja desprès…
T’estimo, amor meu. Perquè sense tu em moro i no valc res. Sempre he viscut per a tu. El meu cor batega per tu. T’estimo, amor meu. I és que ets meu, ets el meu paradís sencer. Ets la meva vida, el meu príncep, el meu home. Sé que ets tu perquè t’he estat esperant…
