Històries de l’escola ordinària
Uns nens de l’escola no em deixaven jugar a futbol i jo em vaig quedar en un racó sol. Vaig començar a plorar. Un nen es va acostar i va preguntar:
Què fas sol?
Jo vaig contestar: no em deixen jugar a futbol.
Ell va dir: em coneixes?
Vaig dir que no i ell es va presentar. Es deia Jesjua Angoy Cruijff.
Va dir: com te dius tu noi?
Jo vaig contestar: Jordi.
Llavors ell va dir: vols que t’ensenyi a jugar a futbol? Jo vaig dir d’acord.
I ell va anar a buscar la pilota de futbol. Jo vaig dir on ens posariem, en aquell racó. Ell va dir si vols fem xuts a la paret. D’acord, vaig dir.
Un dia va passar que vaig xutar tan fort que vaig trencar un vidre del despatx de la directora. Ella va venir a preguntar qui havia trencat la vidrera. Nosaltres vam dissimular però va venir fins a nosaltres i després va preguntar: heu sigut vosaltres oi? Vam dir que sí, però que ho havíem fet sense adonar-nos. La directora va dir no passa res, doncs arreglarem la vidrera.
Ell i jo vam dir a la directora si podíem dir una cosa. Ella va dir que sí.
Quina cosa voleu dir?
Aquest noi, va dir el Jesjua mirant-me a mi, estava sol en aquell racó i li he dit si volia jugar amb mi.
Aquest va ser el millor amic de classe que vaig tenir. Quan vaig canviar d’escola, no vaig tornar a veure el meu millor amic. Quan estava a aquella escola vaig conèixer en Johan Cruyff que era l’avi del meu millor amic. Una vegada, com que ell em coneixia va aixecar el cap per saludar-me. Jo tenia una mica de por. I ell em va donar una medalla perquè vaig participar a la Fundació Cruyff. Per això tinc aquest record. Sempre m’enrecordaré d’aquest dia per mi tan especial.
Amb aquesta fundació m’ho vaig passar molt bé, participant en activitats com: la prova amb cadires de rodes, que és molt difícil, o el tir de pilota a la cistella, que jo vaig veure una mica complicat d’aconseguir.
Fi
Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.
