En un pont de vidre

Jugaré encara trista, 

intentaré que no se’m rellisqui 

cap llàgrima. 

Potser cauré en un pont de vidre, 

però no sabré mai 

el que podré viure. 

Jugaré a l’atzar, encara nostàlgica. 

Em costarà treure un somriure,

tot i que estaré visquent 

en un escut invisible. 

El cor el tindré tendre, 

i voldré tancar-lo amb pany i clau 

sent una persona sensible. 

Jugaré amb les paraules 

amb un ocell en solitari. 

I seré un dels nens que criden, 

un gremlin. 

L’ única cosa que em queda 

son les joguines, 

per distreure’m una mica 

i no pensar en res. 

Solament l’imaginari volarà 

en un joc de miralls de nina.

 | + info

Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.

Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *