Un èxit de l’Hospital de Terrassa

El passat divendres 11 de novembre vaig anar a l’hospital per fer una operació d’un hidrocele de testicles, és a dir, per una retenció de líquids. Vam arribar a l’hospital amb meu tiet i meus pares. Quan vam pujar per l’ascensor fins la planta tercera, em van posar una polsera al braç dret per una intervenció sense ingrés. Això vol dir que no vaig dormir a l’hospital. Em vaig acomiadar de la mare i el meu tiet, que esperaven a la planta baixa. Mentrestant, el meu pare i jo, esperàvem a la tercera planta fins que m’avisessin pel nom. Quan em van cridar, em van fer despullar-me tot i posar-me una bata sense cordar. Després van venir uns infermers per dir-me que m’estirés a una llitera amb rodes. Em van posar llençols i una manteta per portar-me fins el box on es feia l’operació.

Un cop allà, també em van fer unes preguntes abans de punxar-me al braç esquerre. Em van preguntar si fumava, si prenia alcohol o si sóc al·lèrgic a algun medicament. Vaig dir que no a totes aquestes preguntes i vaig anar directe al quiròfan. Allà van posar una mica de música alegra perquè era un divendres. Primer de tot, van dir, doblegat mica que farem una petita punxada a l’esquena per adormir les cames. Però els ulls els tenia oberts i no vaig notar que m’operaven gràcies a l’anestèsia. Quan ells van dir que ja estaven, jo vaig dir: “Gràcies a Déu!”. Després em van portar a una altra sala i vaig donar les gràcies
per tot.

Vaig estar una bona estona sense menjar res i vaig passar gana. Al final, després d’una estona vaig notar que començava a moure una cama i després l’altre. Encara anava una mica coix però dues infermeres em van ajudar a aixecar-me i em van posar en un sofà amb rodes. Vaig preguntar si podia prendre alguna cosa i em van portar un suc de pinya i quatre galetes. Després van avisar la meva mare i li van donar pautes i unes pastilles que havia de prendre jo perquè no em fes mal l’operació un cop estigués a casa.

Aquests dies ja no noto tant fort el dolor però encara estaré uns dies més de repòs. Tot i així, l’operació ha sigut un èxit i dono les gràcies a l’Hospital de Terrassa, que és un bon hospital i us el recomano.

Fins aquí podeu llegir la crònica de la meva operació.

Shares

3 Comments on “Un èxit de l’Hospital de Terrassa

  1. Me’n alegro molt que la operació hagi anat bé. Gràcies per explicar-ho amb senzillesa, amb naturalitat i precisió.
    Ara ja ha passat, has de recuperar-te i a treballar.
    Una abraçada

  2. Hola Jordi que ben explicat!!!
    Espero que ja estiguis moooolt millor de l’operacio.
    Un petonatro

  3. Hola Jordi,
    M’ha agradat llegir el teu article.
    Has explicat molt bé com va anar l’operació però sobretot les teves impressions i els teus sentiments.
    Que et recuperis ben aviat i que segueixis escrivint molt!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Catalan   English   French  Spanish