Què significa per mi complir 50 anys?

Un cop a la vida se celebra mig segle. 

Ja he deixat la dècada dels 40.

Si veiéssiu com era de petit i ara, veuríeu que ja no sóc el mateix. 

Quan jo era molt més jove, no tenia les responsabilitat que jo tinc ara.

La meva primera infància

Quan era un nen petit, jo estava a un parvulari que es deia la Parròquia dels Àngels. En aquell parvulari, aquí a Barcelona, hi havia l’Esther Tomas que tenia la SD com jo. Les mestres que teníem eren la Sefa Serrano, que en pau descansi, la Mari Carmen i la Teresa. Ja fa molts anys que no en sé res d’elles.

L’Esther Tomas va marxar del parvulari abans que jo i se’n va anar a una escola d’educació  especial que es deia VilaJoana, que està per Collserola.

Jo vaig anar a una altra escola d’educació especial on hi havia l’Odile Fernandez i el Victor Monforte, que també tenen la SD. 

Com a professors a l’Escola d’Educació Especial hi havia la Carmen Xifré i Deulofeu, en Pepe i l’Elvira. Del Pepe i de l’Elvira no en sé res, però la Carmen Xifré i Deulofeu en sé molt.

En sé molt de la Carme perquè per mi forma part de la meva família des d’abans de l’escola i el parvulari, concretament des de que jo tenia 8 mesos. 

El fet de que formés part de la meva família és perquè el meu pare, Ramon Trias Fargas, no podia estar per mi, perquè ell era polític i estava molt enfeinat amb la política. Va ser conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya i un dels Impulsors de la Llei Lismi que també porta el seu nom “Llei Trias Fargas”, actualment Llei general de la Discapacitat. 

La meva mare Montserrat Trueta Llacuna era una de les creadores i fundadores d’aquesta casa. Especifico que jo li dic aquesta casa però sóc conscient de que aquesta casa té un nom (Fundació Catalana per la Síndrome de Down), més coneguda com la FCSD.

Com ells no podien estar per mi, van buscar a una persona que estigués per mi i aquesta persona és la Carmen Xifré, la meva professora del parvulari.

Després vaig anar a una escola ordinària que es deia Sadako. Era una escola  ordinaria hi havia una noia que es deia Laia Playa també tenia la SD, era una escola inclusiva i integradora. Les 2 persones amb la SD que estavem era la Laia i jo. Quan jo estava al curs de 2ª amb La Núria Segarra Trias,  l’Anglès i les Matemàtiques les feia fora de la classe, però la resta d’assignatures ho feia amb tots a la Clase.  

Sadako era una escola que havia celebrat l’Any de Mahatma Gandhi que apostava per la Pau i la Independència de l’Índia. Sadako era una escola Pacifista perquè apostava per la Pau que es el que hauríem de fer tothom, fer les coses amb Pau. Però mai Bullying. En la meva escola de Sadako no es maltractava els seus alumnes amb Bullying ja que era una escola pacifista.

Feina i independència

En el període que vaig estar des del Parvulari, després a l’Escola especial que es deia Taiga, i a continuació a Sadako, no tenia la responsabilitat que jo he tingut més endavant a en el període partir 1991 fins 2021. Casi mes de 30 anys treballant fins al dia d’avui. Recentment he deixat de treballar per poder seguir escrivint les meves memòries i reflexions. Pero durant aquests 30 anys treballant he demostrat tenir una responsabilitat fent una feina en empreses ordinàries i cobrant un sou per poder viure. 

El sou de la feina m’ha permès poder fer la vida independent que es lo que jo estic fent ara. Porto mes de 21 anys  vivin de forma independent. Recordó que jo em vaig independitzar un 10 de febrer de 2001. 

El 4 de Juliol de 2015 em vaig casar amb la meva dona la Eva, amb qui visc al meu pis a Barcelona. 

Les meves memòries i reflexions

Des d’aquell moment en que vaig començar a viure independent, vaig començar a escriure frases molt bones en les meves llibretes en brut. Li vaig ensenyar a la meva Mare aquestes llibretes i a ella li va agradar. La meva mare em va dir que li ensenyes a la Katy la meva germana i al Edgar el meu Nebot.  Tant la Katy com Edgar els va agrada molt. Tant que ja em van dir que hauria de publicar un llibre.

 Que comences a escriure amb detall el cos del llibre a les meves llibretes. Així ho vaig fer i ja van quedar capítols concrets pel meu llibre de les meves memòries i reflexions. Les vaig titular: Ignorant la SD. 

Vaig publicar el meu llibre el 26 de Maig de 2018.

 Aquest primer llibre el vaig dedicar al meu pare. Com la meva mare va morir el 4 de maig de 2018, ara estic preparant un nou llibre que li vull dedicar a ella.

Ara que ja no tinc 20 anys, encara tinc força

El fet de que parli de les feines que jo he tingut fins ara, de la vida independent, del meu casament i també de la publicació del meu llibre i de les feinades que em donen  la promoció del meu llibre com seguir escrivint un nou llibre, més la diabetis que és malaltia que tinc desde 2018,  és per demostrar que per mi aquests 50 anys han donat per molt.

Jo quan dic que he vist les coses de molts colors vol dir que he vist virtuts, defectes coses bones i coses dolentes, alegries i penes que he pogut compartir durant tots aquests 50 anys. Les discriminacions no m’oblido. es una de les coses que jo he viscut  quant especifico que he vist les coses de molts colors, vol dir coses alegres, tristes, dolentes bones.

Què significa per mi fer 50 anys

Per mi, aquests 50 anys obren una de les portes més importants de la meva vida.

He compartit moltes coses i vull donar moltes gràcies de que em permeteu estar en el vostre costat, perquè és el que més necessito. Vull que la meva felicitat no acabi mai. Que hi sigueu amb mi tots vosaltres que m’heu vist crèixer i sabeu com sóc i com em sento. Gràcies a tots vosaltres que heu fet de mi el que jo sóc ara. Sense vosaltres jo no seria el que sóc jo ara.

Agraeixo als meus amics i amigues, i el fet d’haver-vos conegut amb els grups d’amics i amigues de la FCSD dels caps de setmana. També heu fet de mi el que jo sóc ara. 

En aquesta casa, és a dir a la FCSD, li vull donar les gràcies perquè si no hagués sigut per la FCSD, jo no hagués pogut fer la meva vida com jo he volgut: conèixer l’amor de la meva vida, ser membre de l’Assemblea i Èxit21 i publicar un llibre. Mai he estat tant feliç, tant content i tant orgullós d’haver-vos conegut. Moltes gràcies!

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Catalan   English   French  Spanish