La poesia dels teus ulls

Molt sovint, quan ve la nit se’m emporta un fada. 

La bellesa del teus ulls negres inerts 

sobre la mar blanca, sempre inerts, vaig mirar.

I així, gelós, vaig desfent cançons 

que m’acostin a ella.

Però la poesia dels teus ulls 

sé que no la podré escriure. 

Cada vers que jo trobés en el paper se‘m moriria 

del  dolor de no ser prou fidel.

Però sé que no m’he de cansar de buscar 

aquell llenguatge amic que  m’acosti a la poesia, 

als teus ulls. 

Malgrat que no la pugui escriure però, 

lluitaré àvid de sorprendre la teva mirada. 

La teva mirada…

Shares

One Comment on “La poesia dels teus ulls

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Catalan   English   French  Spanish