Una dita resa: “No es pot començar la casa per la teulada”. No obstant, però, tres edificis erigits a Madrid i Bogotá durant la dècada de 1970 contradiuen aquesta màxima. L’edifici AGI i les Torres de Colón van ser construïdes de dalt cap a baix mitjançant una tècnica revolucionària en aquella època. El sistema consisteix en forjar en formigó un nucli central a partir del qual es construïen els pisos des del terrat fins la base.
En la construcció d’edificis amb nucli central, els pilars resulten absolutament prescindibles, atès que el tronc intern proporciona prou estabilitat per a l’estructura. Les plantes que conformen l’esquelet estaven subjectes mitjançant cables d’acer. La llista d’edificis (generalment d’oficines) amb caixó vertical abasta, a més dels anteriorment esmentats, la Torre BBVA, la desapareguda Torre Windsor, ambdues al madrileny complex financer AZCA.
EL PIONER EN CONSTRUCCIÓ INVERTIDA
Entre els diversos edificis d’oficines disseminats per Bogotà es troba l’edifici UGI (Unión General de Inversiones) va ser el primer en ser construït al revés. Projectat segons els paràmetres del Racionalisme per l’arquitecte Hernando Vargas Rubiano, l’edifici UGI es va erigir entre els anys 1973 i 1974. Amb els seus 22 pisos, l’estructura s’eleva fins els 75 metres d’altura. L’immoble és d’ús mixt destinat a habitatges i oficines.
Ubicat a la confluència entre la carrera 13 i el carrer 40 de la capital colombiana, la Torre UGI té una façana en forma de tascó revestida en alumini. El cos principal sembla estar suspès sobre la base gràcies al nucli central , obra de l’enginyer civil Guillermo González Zuleta. En el seu moment, per la manera en què va ser planificada, la construcció descendent de l’edifici UGI es va considerar inviable i arriscada.
MÉS QUE BESSONES, SIAMESES
Un altre cas de construcció invertida és la que va donar lloc a les Torres de Colón, a Madrid. Concebuts per l’arquitecte Antonio Lamela i acabats el 1977, els dos edificis bessons van ser originalment la seu de Rumasa (Ruiz Mateos, Sociedad Anónima). No obstant, però, l’expropiació, el 1983 del conglomerat empresarial per part del Govern de Felipe González va deixar els gratacels d’oficines sense activitat.
El 1990, les Torres de Colón van ser objecte d’una remodelació. La modificació estètica consisteix en un remat verdós (per la tonalitat fa recordar l’estàtua de la Llibertat) que uneix ambdues torres pel terrat formant una mena d’endoll gegant al bell mig. Per al 2023 està previst que els colossos madrilenys tinguin una imatge renovada, la qual implica un augment d’altura (actualment és de 117 metres) amb la incorporació de pisos addicionals.
DESAFIAR LA LÒGICA ESTABLERTA
En el seu moment, els projectes de l’edifici UGI i les Torres de la plaça Colón van resultar singulars, no tant per la concepció com per l’execució. El plantejament amb el qual es van alçar desafiava la lògica establerta en matèria de construcció civil. La modalitat d’estructura descendent en base a un nucli central demostra que de vegades, la casa sí que pot ser començada per la teulada.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
