QUAN L’AQUAREL·LA ES TORNA VIDRE

Vidre, tot és de vidre. 

L’ aigua,

el reflex oblidat,

el mirall del mar. 

Vidre, tot és de vidre. 

El cistell que es veu

 i no es mira. 

Vidre, tot és de vidre. 

És l’esbós d’una aquarel·la fina.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Catalan   English   French  Spanish