UN DIUMENGE MARCAT EN VERMELL

El 30 de gener del 2022 cau en diumenge, com va passar el 1972. Aquella data d’ara fa cinquanta anys va passar a la història com el “Diumenge Sagnant”. Tan truculent nom és degut a una manifestació a Derry, a Irlanda del Nord (província de l’Ulster), brutalment esclafada pels soldats de les forces d’ocupació britàniques. El desenllaç de les protestes es va saldar amb catorze manifestants morts per arma de foc.

No obstant, però, al llarg de la seva convulsa història, Irlanda ja havia viscut anteriorment un altre “Diumenge Sagnant”. El 21 de desembre del 1920, al país insular, independitzat del Regne Unit el 1922, va tenir lloc uns fets funestos. Va ser en el transcurs d’un partit de futbol a l’estadi Croke Park de Dublín. L’Ulster, sota sobirania anglesa, ha estat enquistat per dues xacres: l’extinta organització terrorista IRA, i els enfrontaments entre catòlics i protestants.

DESPROPÒSIT PENAL I MILITAR
El 30 de gener del 1972, a la ciutat de Derry, va ser convocada una manifestació pacifica organitzada per l’Associació pels Drets Civils d’Irlanda de Nord (NICRA per les sigles en anglès). El motiu de la marxa popular va ser l’empresonament arbitrari de diversos ciutadans acusats de pertànyer a l’IRA sense haver estat prèviament jutjats. La marxa va començar davant la seu de l’Ajuntament de la localitat nord-irlandesa.

Els paracaigudistes de l’Exercit britànic destacats a Derry estaven situats al Bogside, un veïnat fora dels murs que envolten la ciutat. Els manifestants, en la seva majoria, van optar per no arriscar-se a provocar els soldats. No obstant, però, alguns van gosar llençar pedres i ampolles a les tropes, les quals van respondre primer disparant pilotes de goma. D’aquí es va passar a la munició de foc. Per a més inri, els botxins, a més d’exonerats, van ser condecorats.

REPERCUSSIONS EN LLETRA I GUIÓ
La matança de Derry va tenir repercussions en la indústria musical. La cançó “Sunday Bloody Sunday” (està inclosa a l’àlbum “War”, publicat el 1983), de la banda irlandesa U2, n’és el millor exemple. La lletra fa referència explícita als violents incidents entre manifestants i les forces de l’ordre. I és que la formació liderada pel cantant Bono no podia passar per alt uns fets que, com a irlandesos, els tocaven molt de prop.

El 2002, el cineasta Paul Greengrass va rodar la pel·lícula “Domingo Sangriento”, la qual recrea minuciosament els fatídics esdeveniments. El repartiment està encapçalat pels actors James Nesbitt i Allan Gildea entre d’altres. El fet que els intèrprets siguin desconeguts fora d’Irlanda fa que la història traspuï autenticitat. Entre altres reconeixements, “Domingo Sangriento” va ser guardonada amb l’Ós d’Or al Festival de Cinema de Berlín en l’edició del 2002.

LA INVESTIGACIÓ ARRIBA TARD
El 1998, l’aleshores primer ministre britànic, Tony Blair, va posar en marxa una investigació per depurar responsabilitats en la massacre de Derry. La investigació va concloure que la contundència amb què els soldats van actuar sobre els manifestants més agressius estava totalment fora de lloc. Tanmateix, també es va voler restaurar l’honor dels empresonats sospitosos de pertànyer a l’IRA, els drets dels quals van ser vulnerats.

Pel que respecta a les catorze víctimes mortals del “Diumenge Sagnant”, un monument s’erigeix en la seva memòria. Sobre marbre hi ha gravats els noms de totes elles. A la paret lateral d’un edifici proper al memorial es pot llegir en lletres majúscules: “Esteu entrant al Derry lliure”. Fa exactament 50 anys va tenir lloc un ignominiós vessament de sang. Per això, el 30 de gener del 1972 quedarà per a la història com un diumenge marcat en vermell.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish