Malgrat que Barcelona és una ciutat moderna i dotada, encara li queda molt camí per recórrer pel que respecta a les diverses discapacitats (intel·lectual, física i sensorial).
Per aquest motiu, des de fa un any, l’autor d’aquestes línies està embarcat en un projecte edificant. La Xarxa d’Accés i Vida Independent (XAVI) és un programa promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Persones amb Discapacitat (IMPD). L’objectiu és l’accessibilitat funcional en l’àmbit urbà i domèstic.
En aquesta aventura m’acompanya Sergi Torrent, coordinador del Servei de Vida Independent “M’en vaig a casa” de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD).
NOM PROPI AMB OBJECTIUS COMUNS
La primera pedra del projecte va ser col·locada en una reunió celebrada el 10 de desembre del 2019 en un local de la Vila Olímpica de Barcelona.
Això va suposar el naixement de la XAVI, integrada per persones en situació de discapacitat.
Sergi Torrent i jo en representació de la FCSD vam participar en aquella trobada, la qual va servir de primera presa de contacte. Al programa hi participem representants i tècnics de les entitats vinculades a l’IMPD.
No obstant, però, degut a la pandèmia de la Covid-19, les següents reunions es van celebrar per via telemàtica. Els principis d’accessibilitat es fonamenten en tres pilars: “del carrer al portal”, “del portal a l’habitatge”, i “dins de l’habitatge”.
ENTORN FAVORABLE
L’entorn, entès com a carrer, plaça o avinguda hauria d’estar adaptat a les diverses discapacitats. Un habitatge accessible hauria d’estar a un màxim de 500 metres d’una boca de metro (els trens de la sèrie 5000 d’última generació estan dotats d’un senyal sonor d’obertura de portes), i a 250 d’una parada d’autobús.
També seria ideal que tots els semàfors incorporessin indicador acústic per orientar les persones cegues. D’altra banda, les voreres haurien de fer rampa a les cruïlles.
Seria inadequat un habitatge adaptat per a una persona amb discapacitat física en un barri com El Carmel o Vallcarca, amb carrers estrets i costeruts.
Pel que respecta a les persones en situació de discapacitat intel·lectual, una senyalització més comprensible no estaria de més.
DISSENY AMB CRITERIS INCLUSIUS
El edificis que acullen pisos pensats per a persones amb diversitat funcional han d’estar dissenyats en consonància pel que fa els criteris inclusius.
El portal hauria d’incorporar un dispositiu de codi secret o per empremta dactilar que permetés obrir la porta sense clau. A les persones amb discapacitat intel•lectual els seria útil un conserge, com els intèrfons amb bucle magnètic als veïns amb sordesa.
Les bústies a baixa alçada serien d’ajuda per les persones amb discapacitat física.
L’ascensor hauria de tenir portes prou amples per a que hi passi una cadira de rodes. Les botoneres, a l’igual que els intèrfons, haurien d’incloure números en relleu o en braille per a persones invidents. Tanmateix, també podrien estar complementades per un sistema acústic d’orientació que indiqui els pisos en què s’atura l’ascensor.
LLARS A MIDA
Les llars destinades a persones amb diversitat funcional haurien de complir una sèrie de requisits d’adaptabilitat. Les portes de totes les estances haurien de tenir una amplada adequada per facilitar-ne el pas a una cadira de rodes.
La pica del bany i la cuina no poden incorporar armariet. Si no n’hi ha, una persona amb discapacitat física pot ficar les cames a sota, facilitant-li les tasques higièniques.
A l’habitació, el llit i l’armari han d’estar junts tan a prop de la porta com sigui possible.
A les persones amb discapacitat intel·lectual els seria d’ajuda els intercomunicadors dotats de vídeo pantalla a través de la qual puguin veure qui els truca.
Seria d’agrair que els documents com els contractes de lloguer i els rebuts de consum energètic (aigua, gas, electricitat) estiguessin expressats en lectura fàcil.
CONVIDATS A COMPARTIR
El passat 24 de novembre, Sergi Torrent i jo vam ser convidats a participar a l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta (ADHMT) per via telemàtica. L’objectiu de la nostra intervenció va ser compartir amb els seus membres (persones
en situació de discapacitat intel·lectual) l’experiència participant a la XAVI. Va ser una integrant, Jordina Amorós qui, mòbil en mà ens va il·lustrar sobre el que comporta el programa d’accessibilitat impulsat per l’IMPD.
La nostra explicació sobre el que és i per a què serveix la XAVI, pràcticament va monopolitzar la sessió (ocupava el segon punt de l’acta de reunió).
La meva xerrada va animar alguns membres de l’Assemblea de la FCSD a voler apuntar-se a la XAVI. Però només s’admet un representant per entitat adherida.
TAMBÉ A ESCALA NACIONAL
A més de la XAVI, Sergi Torrent i un servidor també prenem part a la Red Nacional de Vida Independiente (RNVI), promoguda per Down España.
El 14 de juliol va tenir lloc la reunió telemàtica de presentació dels representants i tècnics de les entitats agrupades dins la matriu estatal. Vam conèixer usuaris de diverses institucions d’arreu d’Espanya, com Down Madrid, Down Castelló o Down Sevilla, entre moltes altres.
Tots els representants portem una vida independent assistida per un educador, el qual ens ajuda en qüestions relacionades amb la higiene, alimentació o gestions diverses.
En les trobades per Zoom (l’última data del 15 de desembre) compartim la nostres vivències com a persones en situació de discapacitat intel·lectual emancipades.
EXPERIÈNCIA POSITIVA EN UN ANY NEFAST
Del nefast 2020 que afortunadament ja s’acaba n’he tret una experiència positiva: prendre part al Taller d’Habitatge de la XAVI. A les reunions virtuals, entre tots els participants posem en comú idees del que hauria de ser una ciutat inclusiva.
Pel que fa els habitatges adaptats a les persones amb discapacitat física, les propostes de condicionament es van il·lustrar en un programa de disseny 3D.
Estança a estança, s’anava definint virtualment una llar d’òptima habitabilitat.
El resultat de tot plegat són les especificacions descrites als paràgrafs relatius a l’habitatge i l’entorn. L’objectiu és que les esmentades idees en comú siguin traslladades a arquitectes i urbanistes per a la seva materialització.
El més gratificant de tot és la implicació per una Barcelona accessible.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
