N’HI HA PER FER-S’HO MIRAR

Des d’Exit21, advoquem per un llenguatge respectuós i inclusiu per part dels mitjans de comunicació vers la discapacitat.  No obstant, però, en àmbits com la medicina en general, i la psicologia en particular, encara prevalen els termes caducs i inapropiats.

TRÀMIT IMPERATIU

El passat 25 de juliol, vaig acudir al meu CAP, acompanyat del meu suport del servei Me’n vaig a casa. El motiu de la cita era l’obtenció d’un informe mèdic que certifiqués la meva discapacitat. Aquest document se’m requeria des del Departament de Benestar, Treball i Família per a tramitar la sol·licitud de dependència.

CONFUSIÓ CONCEPTUAL

Un cop a dins de la consulta, la meva metgessa de capçalera, va buscar el meu historial a l’ordinador. Per a sorpresa pròpia i del meu suport, resulta que, segons l’arxiu, tinc diagnosticat autisme. ¿Perdó?. Admeto que sóc introvertit i no m’obro gaire als altres (sobre tot si són desconeguts), però d’això a l’autisme hi ha un abisme.

 Els especialistes que em van declarar autista, estaven ben errats, com el temps ha acabat demostrant.

“RETARD” BUROCRÀTIC I INFORMÀTIC

Com a alternativa, la facultativa em va suggerir posar a l’expedient psicològic que tinc “retard” intel·lectual. No s’accepta “pop” com animal de companyia, ja que “retardat” és un mot desfasat, corresponent a una era pretèrita.

Al final, vam decidir que terme adient és el de “discapacitat”, més correcte i acceptable. Ara bé, a la meva metgessa li va costar introduir la paraula escollida al document, atès que (d’entrada) el sistema informàtic no l’acceptava.

EXTRAPOLACIÓ LINGÜÍSTCA

EL llibre d’estil d’Èxit21, adreçat als mitjans de comunicació, fa referència a evitar l’ús de paraules despectives i obsoletes com “retardat”. Aquesta premissa s’hauria d’aplicar a l’àrea de la medicina psicològica, per tal de no tractar les persones com a números.

I és que tot i que la medicina ha fet molts avenços, la terminologia associada, s’ha quedat endarrerida. N’hi per fer-s’ho mirar.

Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *