Desigualtat amb la llibertat

La llibertat acaba quan no es respecte la voluntat de l’altra persona. Per això he decidit fer un article per parlar de la importància que té el respecte, la moralitat i la dignitat per a tothom, sigui o no persona amb discapacitat.

¿Confonem el que és la llibertat amb poder tenir el control d’una persona amb discapacitat i que acaba sent imposat sense que la persona en sigui conscient?

Realment sabem que és la llibertat? Sabem distingir-la?

Si em formulo aquestes preguntes és degut a que les persones que tenen una discapacitat diagnosticada se’ls hi fa creure que tenen llibertat, però la realitat pot ser una de molt diferent.

Això acaba sent una sobreprotecció i un engany per qui o fa i per qui o rep? O és una falta d’autoestima i inseguretat per la persona que adopta aquesta actitud?

Perquè llavors qui ho rep en qüestió, la persona amb discapacitat, queda anul·lada personalment.  Majoritàriament, se’ns educa com si visquéssim en un món fictici, no realista; en una bombolla que ens protegeix de tot el que ens envolta.

Aquest és un dels fets que més em preocupa perquè en un futur quan haguem d’estar sols sapiguem espavilar-nos o trobar solucions aquells problemes que se’ns presentin. En cas contrari, ens podem donar una bona patacada que ens pot deixar fets pols si no tenim les eines per poder-ho afrontar com cal.

¿Realment és plenament necessari que vivim en un món a part? Encara seguim pensant que l’aïllament és bo tant per les persones amb o sense discapacitat?

La inclusió comença per pensar que algun dia podria passar-te a tu. Per això cal conèixer el món desconegut que ens envolta. Perquè 1 de cada 4 persones es propensa a tenir malalties mentals i això tant sols és un esbós del que ens pot passar a mesura que ens fem grans.

Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *