TRES PARCS PER PERDRE-S’HI

De totes les aventures que he passat, no sabria quina experiència inoblidable del món sensible m’hagués pogut quedar. Molt abans d’escriure i de conèixer les meves habilitats, va ser un racó de la meva infància el que em va destacar més. A part de les activitats que vaig fer més endavant, vaig aprendre més coses; com el cant o l’ exploració de parcs i jardins. És d’aquest últim tema del que us vull parlar avui.

Can Solei

Quan era petita havia anat a moltes festes d’ aniversari i sempre les feien al costat de casa: al Parc de Can Solei, a Badalona. És molt gran i té dues parts. Una conté un laberint i l’ altra, té una escola amb explanades. 

A mi m’encantava anar allà perquè m’endinsava entre la vegetació i em perdia. Agafava diversos camins i a la vegada explorava. Trobava que cada racó era una passada. A part, m’ho passava molt bé perquè escalava. Era impressionant!

Ara l’ han ampliat i han fusionat dos parcs:el de Can Solei i el de Ca l’ Arnús. Aquest segon té una part molt maca, a l’entrada, que comença amb un corriol. Mentre vas passejant et quedes embadalit observant camps, arbredes i, al fons de tot, una cascada amb una cova al darrere. És fantàstic!

Aquest parc s’ha tornat enorme perquè senzillament no saps per on anar. És un laberint d’ ombres en estat pur.

Parc del Laberint

A l’ escola havíem fet moltes excursions i la que més em va agradar va ser quan vam anar al parc del Laberint d’ Horta,a Barcelona. Jo, la veritat, semblava un ratolí. M’endinsava entre les plantes i els arcs i em tornava boja. 
Anàvem amb grup i jo vaig ser l’ única que em vaig separar. Volia anar per lliure i sentir, notar, l’aroma i les fragàncies de la resina i de les flors.

És tant immens que m’hagués quedat allà investigant els camins i viatjant per l’entorn natural. Tinc un bon record. Va ser sensacional!

El laberint de la curiosa Alícia

Quan vaig estar per primer cop a Disneyland París no m’ho podia creure.Per fi estava allà. No em vaig moure d’Adventureland i Fantasyland. Mai hagués pensat que el món de Fantasyland marquès tant la meva vida. Va haver-hi una atracció en la que em vaig muntar sis vegades.

Però voldria destacar el laberint de la curiosa Alícia a Fantasyland. No parava d’explorar, de buscar racons amagats i de perdrem darrere portes que s’obrien. 
Va ser a partir d’aquest viatge que em vaig adonar de les meves habilitats pel desconegut.
Està molt bé que no pari de moure’m; sigui per la fotografia, fent passatemps, per la passió pel mar… Però l’important és que aprenguis coses de tu mateixa… i perdre’t en un laberint et pot ajudar.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish