EL MEU VALENT

Darrera una ombra caminava sol. Només hi anava amb el meu gos. I quin animal més dolç! El seu pelatge era suau com una ploma. Els seus ulls petitons et somreien com una carícia.

Em mirava amb delicadesa… I quina cançó tan cerimoniosa! Era el meu gos que em donava petons amb les seves llepades. Però ara l’haig de deixar a casa perquè vaig al metge i no me’l puc endur. És dur tenir un animalet i haver d’anar a un lloc en concret sense ell. M’havia acostumat a jugar amb ell a la cuina, en el parc que havia muntat en el patí o darrere d’ una porta barnissada amb cortines velles.

Ara em sento desgraciat, abatut i sense ànima. Volia sentir i escoltar els seus lladrucs que em donen el bon dia cada matí. 
Però és un simple animal de companyia?

Doncs no! Per mi no ho és. Ni tampoc és una joguina.  És un ésser viu. Perquè pot respirar; pot viure.

Què faria jo sense ell? Sense el seu cos de foc?

No vull pensar, ni imaginar el què passaria. És el meu ésser estimat i té el meu cor. Em roba tant el somriure quan remena la cua i comença a donar voltes. Em venen ganes de tocar-lo, de gratar-li la panxa i abraçar-lo. És el meu gos i sempre ho serà. I pobre de les persones que li vulguin fer mal o donar cops perquè jo sóc el seu àngel de la guarda. El rescataré, el protegiré; i si algun dia triga massa, jo m’ espantaré. M’espantaré molt i quan m’ assabenti que l’han fet miques, llavors ploraré. Ploraré perquè me l’estimo. És el meu amic, la meva ànima bessona i em dóna molta felicitat i alegria. Li faré un llitet a mida, d’ aquells petits, de flotador, i el posaré allà amb un d’aquells llençols que tant li agrada.

I és que és el meu gos; el que em dóna el meu alè i també me’l treu, com si d’ un fum es tractés, amb el seu tarannà valent.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish