M’enfonsaré en 1000 paraules: que faran jugar, que faran cantar, que faran parlar, que faran somiar, que faran anar-te’n el cap fins a tocar a les estrelles. I m’enfonsaré en 1.000 paraules per dir-te el com estic per tu. Perquè tot té joc i també amor. Així serà tot etern i ple de goig. Però…
Ens hem de situar al dilluns passat 13 de novembre de 2023, on a la Biblioteca Montserrat Abelló va tenir lloc la presentació del llibre “Un portal a la fantasia” de la nostra companya Bea Ruiz, autora d’altres tres llibres de poemes. El mestre de cerimònies va ser en aquesta ocasió el periodista Antoni Bassas,…
Èxit21 al telenotícies de TV3 El passat diumenge 3 de desembre, i per ressaltar la nostra situació, es va celebrare el Dia de la Discapacitat. Aquest dia es van fer diferents actes per tot arreu, encara que les persones en situació de discapacitat hem d’explicar-nos i fer-nos veure tots els dies de l’any. Èxit21 envaeix…
Cau la nit i les estrelles van a un llit de plomes. El cos de l’ombra dorm, però nadal arriba amb una cantarella rítmica. Cau la nit i les estrelles van a un llit de plomes, el seu coixí crida amb alegria en un dia com aquest. En un 25 de desembre. Cau la nit…
En el refugi de les teves llàgrimes cau la música del cor, en aquella finestra anomenada guitarra. En el refugi de les teves llàgrimes les paraules sonen com escopetes de claror, i és que el cos és aigua, amor.
Malgastaré les teves paraules a poc a poc com si fos un parany d’aranya, atrapada en una tela blanca i enganxosa. Em quedaré allà com una figureta de cera, el vent desaparegut sense més, del teu text, de la teva boca sobrehumana, que només tenyeix de mal. La soledat arriba en el meu cor trist…
Era lluna plena en un bosc negre. No veia res, solament ombres que passaven, mortes, tètriques, fosques. Era lluna plena en un bosc negre, els homes llops m’acompanyaven i no tenia por. Em sentia segura. Era lluna plena en un bosc negre i de lluny és veia un castell antic, d’època vampírica. Era lluna plena…
Brillava el sol quan vas marxar;em vas deixar sola sense companyia segura,i encara així vaig continuar ferma gràcies a tu.Monument al meu amor, em vaig dir;i ni encara així vaig tornar,no tenia res que m’expliqués que m’acompanyés,que fora el meu àngel guardiàcom un petó de pètal de flor.Monument al meu amor,vaig continuar repetint-me’l;com un gos…
Quan el cel canta va amunt com un xiulet. Xiula, va depressa. No balla. Solament crida content. Fa petits llampecs i desprès calla, va en comparsa, en silenci.
Al llarg de 100.000 milles he viatjatflotant a l’aire en blanc.Només sentia màgiaen ombres espectrals,era com si estiguès solaen un somni junt a un príncep especial.Tan sols amb ell,canviant paraules,ànimes en un més enllà.S’havia transformat en un món de temps parat.Els seus ulls amb els meus,les seves mans amb les meves,era com un mirall en…
