Era una nit molt freda,estic al mig del bosc,per caminar tinc molta por perquè tinc ganes de plorar. Anar per a caminara les nits veure el cel i la lluna plena,quan com un silenci aquesta és la casa de terror. És un casa terrorífica i se sentien sempre tants riures,que són els de les nit…
Al bosc, on hi ha un esperit de terror vaig anar caminar. El bosc és un esperit, és un paisatge de terror, és un esperit que il·lumina amb llum a les nits de lluna plena. Estic molt espantat Com que vaig veure un esperit de bosc, que és com una lluna de sang.
Soc la nena dels teus ulls, la que abraça cada moment el seu peluix al costat del seu coixí, on s’adorm cada matí en un sofà i no en el seu llit. No tinc pilotes. Solament té nines i animalets de felpa. Soc la nena dels teus ulls, la que parla pels descosits, la que…
