UN LLAMPEC DE FLORS

Càlid sol de la finestra veia de bon matí.
El cel blau d’ un tors de mar,
els núvols com fulles blanques fetes de cotó.
No mirava res més.
No cercava les fletxes que llençaven
i m’ havien dit.

Tan sols havia trobat un riu per fer fotografia.
El tel em va tapar!
Tot i així no em rendia.
Volia sentir aquell matí
on les maduixetes de l’arboç
queien com pètals de llum.

I m’encantava veure aquest jardí
on creixia la meva gaura que floria,
en una corona de roses caigudes
en llàgrimes d’un gessamí.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Catalan   English   French  Spanish