LES 75 PRIMAVERES D’UN INSECTE MOTORITZAT

Una petita motocicleta formada per una planxa en “L” com a cos central amb el far entre els manillars al capdamunt. La roda davantera mig coberta per un parafangs (inicialment integrava el far), i la posterior per dos cofanos, les tapes laterals que oculten el motor. Aquestes característiques defineixen una Vespa, vehicle que ha revolucionat el concepte de mobilitat, a mes d’encunyar el terme “scooter”.

Aquest 23 d’abril, la mítica motocicleta fabricada per la companyia italiana Piaggio compleix 75 anys. Durant tres quarts de segle, la Vespa ha evolucionat estèticament beneficiant-se dels continus avenços tecnològics.

L’emblema distintiu de Piaggio a penes ha variat des del 1966. Consisteix en una figura simbòlica de l’insecte al·lusiu a la scooter dins d’un hexàgon amb fons blau.


EL NAIXEMENT D’UNA ICONA

Durant la Segona Guerra Mundial, l’activitat industrial de Piaggio es basava en la construcció d’avions de combat. No obstant, però, la fàbrica de l’empresa a Pontedera va quedar devastada pels bombardejos ocasionats pel conflicte bèl·lic. La urgència de reconstruir l’empresa va fer pensar a Enrico Piaggio, fill del fundador, Rinaldo Piaggio, en la producció d’un vehicle civil assequible.

En aquest context, el 1945, l’enginyer Corradino d’Ascanio es va posar mans a l’obra. El resultat va ser el prototip Papperino (l’ànec Donald a Itàlia), embrió del model MP6, amb motor de 98 centímetres cúbics, presentat el 23 d’abril del 1946. A Enrico Piaggio, l’aparença de la motocicleta li va recordar una vespa pels manillars com dues antenes, i els cofanos com l’abdomen. D’aquí el nom de la scooter.

ELS MODELS FORGEN LA HISTÒRIA
Les Vespa es caracteritzen per estar propulsades per un motor de dos temps d’un sol cilindre acoblat a l’eix de la roda posterior. La cilindrada varia segons cada model. La Primavera, del 1968, o la PK, del 1983 munten un motor de 125 centímetres cúbics.
Tanmateix, la GS, del 1955, o la Sprint, del 1965, porten implícit el 150.

Els models de major cilindrada (200 cc) són la Rally, del 1972; la sempiterna PX, del 1978, o la futurista Cosa (1988-1995). El 1996, coincidint amb el cinquantè aniversari de Vespa, va debutar l’ET4, dotada d’un motor de quatre temps. Per al 2021, Piaggio ha llançat una edició commemorativa de la Vespa 125 Primavera decorada amb el número 75. Amb motiu de l’efemèride, aquest any també ha sortit al mercat el model 946, amb una imatge vintage que evoca a la primigènia MP6.

SOBRE TRES I QUATRE RODES
Per regla general, una Vespa consta de dues rodes, incloent una tercera de recanvi. Ara bé, alguns exemplars (només de les clàssiques) se sustenten sobre tres rodes, atès que incorporen un sidecar, el qual permet portar un tercer passatger.

El 1948, Piaggio va iniciar la producció d’un tricicle de càrrega basat en la Vespa, el nom del qual es Ape (abella en italià). Es tracta d’un motocarro dotat d’una cabina motonoplaça. L’Ape comprèn una versió per a passatgers anomenada ren Calessino, els populars taxis rickshaw o tuk-tuk de la Índia i el Sud-est Asiàtic.

Entre el 1957 i el 1961, Piaggio va abastar el terreny de les quatre rodes. Durant aquest període, la companyia italiana va comercialitzar el microcotxe Vespa 400, desenvolupat per la firma ACMA. La comparació amb al Fiat 500 era inevitable.

A LA CONQUESTA DEL MÓN
La Vespa és la motocicleta italiana més exportada i explotada de la història. La seva omnipresència abasta països com Espanya. Aquí, el 1952 Piaggio va establir la filial Moto Vespa SA, la qual, també va comercialitzar el ciclomotor Vespino (1968-2000).
La globalització de la Vespa radica en els acords de l’empresa matriu amb firmes com Hoffman (1949-1953) a Alemanya, o Bajaj Chetak (1972-2006) a la Índia.

No obstant, però, també se n’han fabricat còpies al marge de Piaggio. És el cas de la russa Vyatka VP-150, rèplica de la Vespa 150 produïda als anys 60 sense llicència.
La mítica scooter, fins i tot està implantada al mercat nord-americà.

Entre els anys 1947 i 1972, les Vespa van rivalitzar amb les Lambretta (marca filial d’Innocenti), resorgides el 2017 com la Scomadi 125 TL amb l’aspecte original.

PETITES MÀQUINES, GRANS GESTES
Una de les rareses més curioses que atresora la història de Vespa s’anomena Montlhery. Es tracta d’un prototip construït sobre el xassís d’una 125 mecànicament millorada, cobert per un carenat aerodinàmic integral. El 7 d’abril del 1950, la Vespa Montlhery va establir un rècord al circuit homònim, a França. Va recórrer un total de 1.049 quilòmetres a una velocitat de 129,70 quilòmetres/hora.

El prototip Siluro, desenvolupat el 1951, muntava un carenat integral estèticament més extremat que la Montlhery. Pilotada per Dino Mazzoncini, el 9 de febrer, la Siluro va recórrer els 32 quilòmetres de distància entre Roma i Ostia a 171 quilòmetres/hora.
Aquell 1951, la Vespa Sei Giorni, basada en un model de sèrie va participar als Sis Dies Internacional, celebrats a Varese. La Sei Giorni va obtenir nou medalles.

MÉS QUE UN VEHICLE
La Vespa, més que un vehicle, s’entén com un estil de vida (existeixen diversos clubs de Vespa). Pel seu baix consum de benzina i simplicitat mecànica resulten barates de mantenir. Una altra virtut és la inclusió d’una roda de recanvi (els models actuals no n’incorporen), així com un cofre integrat.

La imatge de la famosa scooter s’ha reproduït en pòsters o en forma de miniatures.
Des dels seus orígens, la Vespa ha estat i és un element indissociable del paisatge urbà de moltes ciutats. També ho és dels entranyables Mortadel·lo i Filemó.
Fa tres quarts de segle va néixer una icona de les dues rodes que registra 17 milions d’unitats venudes arreu del món. Aquest 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi es commemoren les 75 primaveres d’un insecte motoritzat.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish