REALISME A JOC AMB LA VIOLÈNCIA GRÀFICA

A principis de la dècada de 1990, la indústria de l’entreteniment electrònic va desenvolupar videojocs d’una qualitat cada cop més realista. Fabricants com Midway (extinta per fallida el 2008) van revolucionar el mercat dels productes destinats a les màquines recreatives amb una estètica allunyada del dibuix animat.

Per dotar els personatges d’un aspecte fotogràfic, en el desenvolupament es va recórrer a una tècnica d’animació coneguda com capture motion. Consisteix a gravar els moviments i gestos d’actors reals per incorporar-los a les figures d’acció.

No obstant, però, els primers videojocs arcade amb estètica fotorealista (Lethal Enforcers, Mortal Kombat o Revolution X) oferien uns gràfics pixelats per la incipient tecnologia de l’època. Això sí, els fons tenien profunditat per les textures d’ombres.

SIMULACIÓ DE PEL·LÍCULA
El 1991, coincidint amb la pel·lícula en què està basat, Midway va presentar el videojoc arcade Terminator 2: Judgement Day. L’acció simula l’atac del cyborg T-800, protector de John Connors. Els fons corresponen al fosc Los Angeles del 2029, així com a la base de màquines autònomes terrestres i aèries d’Skynet.

Després de destruir la màquina que permet enviar androides i humans al passat, toca arrasar les instal•lacions de la corporació Ciberdyne Systems i escapar-ne.
Al llarg de la partida apareixen personatges com els soldats de la resistència humana; el líder, John Connors (amb 12 i 45 anys); Sarah Connors, i el cyborg mimètic T-1000.
A aquest últim, se’l congela amb nitrogen líquid per esmicolar-lo d’un tret. Però, amb això no n’hi ha prou. Al T-1000 se’l derrota fent-lo caure un tanc d’acer fos.

LA LLEI EN ACCIÓ VIRTUAL
La companyia japonesa Konami va llançar el 1992 el videojoc Lethal Enforcers, el qual posa el jugador a la pell d’un policia. Mitjançant pistoles de llum a la màquina, el joc ofereix cinc missions ambientades a Chicago. D’una banda, enfrontar-se a l’atracament a un banc,i l’assalt a Chinatown. De l’altra, intervenir en una operació de narcotràfic al port, i resoldre el segrest d’un avió. L’última missió consisteix en avortar un intent de sabotatge per part d’uns terroristes a una planta química.

El joc inclou pràctiques de punteria a la galeria de tir. Rebre un tret enemic (apareix un forat de bala a la pantalla) suposa perdre vides, així com disparar a un hostatge.
En funció de la puntuació i nivell de precisió, pots ser ascendit o degradat de rang.
Lethal Enforcers va donar lloc a una seqüela el 1994, ambientada al Far West.

LA MÚSICA COM A ARMA
La banda de rock Aerosmith va protagonitzar el videojoc de Midway Revolution X (1994), en el qual sonen temes ta emblemàtics com Sweet emotion.

La trama transcorre en un distòpic 1996 en què la censura als Estats Units prohibeix la música, la televisió i els videojocs. L’objectiu consisteix en destruir la Nació del Nou Ordre, organització repressora liderada per la dictadora Helga, encarnada virtualment per l’actriu Kerri Hoskins. La tirana apareix al principi (irromp al Club X en plena actuació d’Aerosmith), i a l’enfrontament final, transformada en un monstre.

El combat decisiu contra Helga té, literalment com escenari l’estadi de Wembley.
L’arma d’atac és una metralladora que dispara munició combinada amb cedés. No en va, el vocalista d’Aerosmith, Steven Tyler, recorda que “la música és l’arma”.

COMBATS AMB FINAL TRUCULENT
El 1992 va arribar Mortal Kombat, videojoc d’arts marcials plantejat com un torneig Shaolin per salvar la Terra. Midway en va comercialitzar les quatre primeres edicions en versió arcade (tres produïdes en animació bidimensional, i la quarta en 3D).

La franquicia Mortal Kombat comprèn 20 títols més, només disponibles en consoles.
Els combats conclouen amb els fatalities, una tècnica truculenta consistent en desmembrar o calcinar els personatges derrotats. Els fatalities tenen variants més simpàtiques, com els babalities (conversions en nadó), o els friendships (bromes).
Pel seu grau de violència explícita, Mortal Kombat va motivar la creació el 1994 de l’ESRB (Electronic Software Rating Board). L’objectiu del sistema és el de regular la classificació dels productes d’entreteniment electrònic segons els continguts.

GUERRERS DE FANTASIA
La saga Mortal Kombat compta amb un ventall de personatges d’acció, cadascun amb la seva història, poders i tècniques de lluita. N’hi ha de terrenals, com Sonya Blade (l’actriu Cynthia Rothrock va servir de model), comandant de les Forces Especials dels Estats Units. El principal rival de Blade és Kano, membre de l’organització criminal Drac Negre, però n’hi ha d’altres com Liu Kang.

Johnny Cage és una estrella del cinema inspirat en Jean Claude Van Damme.
D’altres, en canvi, tenen un aspecte místic, com Raiden, déu del Tro, o els ninges Scorpion, Sub Zero o Reptile. Tots tres llueixen idèntiques vestimentes, però de diferent color (groc, blau i verd, respectivament), per obra de l’intercanvi de paleta.
Tres quarts del mateix passa amb les guerreres Kitana, Mileena,
i Jade.

ELS MALVATS, IMPRESCINDIBLES
En tot videojoc de lluita que es preï no hi poden faltar els malvats de torn. En el cas del Mortal Kombat original, el poderós adversari final és Shang Tsung (a partir d’MK2 és una figura jugable més), capaç de mimetitzar-se en qualsevol dels personatges.
A Mortal Kombat 2 i 3, Shang Tsung passa el testimoni a Shao Khan com a gran cap del mal. Shinnok el relleva a la quarta entrega.

Però abans d’arribar al combat final amb l’antagonista, cal vèncer els seus respectius sequaços. Al primer Mortal Kombat, abans de Shang Tsung, l’enfrontament és amb Goro, gegant de quatre braços. Aquest atribut també caracteritza Kintaro (híbrid d’humà i tigre), súbdit de Shao Khan, el qual apareix a Mortal Kombat 2.

A la tercera entrega, el guardià del penúltim nivell és el centaure banyut Motaro.

MOVIMENTS DE COMBAT PRESTATS

Quan una partida dels Mortal Kombat 1, 2 i 3 (inclou la versió Ultimate) acaba amb èxit, apareixen els personatges amb els noms dels actors que els encarnen virtualment. Així,doncs, Daniel Pesina va prestar els moviments a personatges dels MK i MK2 com Johnny Cage, o els ninges Sub Zero, Scorpion i Reptile. Raiden és l’avatar de Carlos Pesina, germà de Daniel Pesina a MK, MK2, i MK Trilogies.

Pel que respecta a Sonya Blade, va estar encarnada per diverses actrius com Elizabeth Kaleky o Kerri Hoskins (MK i MK3, respectivament).

Ho-Sung Pak va donar vida al Liu Kang dels MK i MK2, així com al Shang Tsung primigeni. Kano (MK i MK3) va ser digitalitzat en base als moviments de Richard Divizio. L’actor també va posar cos al Quan Chi de Mortal Kombat Mythologies.

A MAJOR LLUÏMENT DEL MESTRE
Jackie Chan Kung Fu Master (1995) és un videojoc arcade al més pur estil Mortal Kombat per a major lluïment de Jackie Chan. El desenvolupament, a càrrec del fabricant japonès Kaneko, els va coincidir a l’actor hongkonès i Thorsten Nickel amb el rodatge de la pel·lícula Thunderbolt. Així, doncs, mentre Chan i Nickel filmaven a Hong Kong, Kaneko va gravar les captures de moviments allà mateix.

A Jackie Chan Kung Fu Master, els personatges estan caracteritzats a imatge dels actors que els encarnen, amb els mateixos noms de pila. Juntament amb Jackie Chan i Thorsten Nickel van participar en l’animació Vincent Lau Tak, Yeung Ching-Ching, Sam Wong (també dóna vida al guerrer Mysterious Lion), i Kim Maree Penn.
Els crèdits finals inclouen imatges de les sessions de gravació de moviments.

DIVERTIMENT POC INNOCENT
Els avenços tecnològics en el camp de l’entreteniment electrònic han atorgat als videojocs uns personatges i fons amb un efecte cada cop més fotogràfic.

No obstant, però, la mecànica de tot joc electrònic consisteix en destruir tot allò que al jugador se li posi pel davant a la pantalla. Això es pot veure com un divertiment innocent, ja que es tracta d’una simulació recreativa. Però, aquest tipus de divertiment, d’innocent en té ben poc, atès que emulen el pitjor de l’ésser humà (guerres, lluites…) Ja ho diu el cyborg T-800 (Arnold Schwarzenegger) a Terminator 2: el judici final: “Està en la vostra naturalesa destruir-vos mútuament”.

Els principals desenvolupadors del sector busquen una jugabilitat cada cop més immersiva i envoltant. Així s’aconsegueix un realisme a joc amb la violència gràfica.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish