‘AMY AND THE ORPHANS’ TORNA ALS ESCENARIS

El passat divendres 12 de febrer, la companyia “La niña bonita” va tornar a representar l’obra “Amy and the orphans” al teatre Cotxeres Borrell de Barcelona. Properament es realitzaran més representacions.

Una vida portada a escena
L’escriptora Lindsey Ferrentino va voler retre homenatge a la seva tia Amy Jacobs relatant la seva vida a aquesta obra.

Amy va ser internada en una institució estatal (Willowbrook) per a gent amb trastorns psíquics.

A la mort del seu pare, els seus germans van a buscar-la per anar al funeral.
En el viatge i en el funeral queda palès que l’única que té clara i organitzada la seva vida és Amy.

Els seus germans són els veritables orfes plens de dubtes sobre com portar la seva vida.
L’obra reflecteix bé entre la comèdia i el drama sobre el que en definitiva és el sentiment de la vida i la necessitat d’acceptació, adaptació i lluita que tot ésser humà ha de realitzar per viure la seva vida.

I això fa Amy: accepta, s’adapta i lluita, i aconsegueix tenir una vida més plena que els seus germans.

¿Amy és la marginada? Ni parlar. Els marginats són aquells que no han sabut acceptar, adaptar-se i lluitar per viure la seva vida en tota la seva plenitud per petita que sembli.
Les persones amb síndrome de Down o altres persones en situació de discapacitat intel•lectual som perfectament capaços de fer el que Amy ha fet: VIURE.

Això fa que “Amy and the orphans” hagi de ser d’obligada visió per a les en situació de discapacitat intel·lectual, i per a totes les entitats que es dediquen per promocionar el missatge de l’obra.

I els altres “orfes” aprenguin la lliçó que els dóna la seva germana “diferent”.

Redactor ÈXIT21 pot ajudar a canviar una mica la mentalitat del que pensen les persones i la societat respecte a les persones amb discapacitat, així com canviar la manera en què la societat les tracta. Crec que ÈXIT21 em pot donar més seguretat en mi mateixa i canviar el meu estil d’escriptura. També pot ajudar-me a saber respectar els diferents ritmes de treball de cada un. Normalment sóc molt impacient i he d’aprendre a ser menys impacient. També em pot ajudar a conèixer a noves persones i així ampliar el meu cercle d’amistats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *