BURLES AL TEU CAP
Em ric sense tu;
Sense escoltar la teva veu,
Sense sentir el teu cor sobre meu,
Sense notar l’alè en el meu clatell.
I encara esclato a rialles i burleta
Et miro amb un somriure trapella,
Ni més ni menys.
Saps que en un moment o altre
Et caurà els teus peus,
Només per demanar-te per dinar amb ell.
I tu el desitges!
Per posar-li en ridícul amb els seus amics.
Per a que menjar amb ell si és un fals
A ulls teus.
Com m’agrada posar-li trampes
Si et fa feliç veure’l trist, caigut.
Son les meves arts que li fa passar malament.
I et dona una alegria
Perquè és el primer que s’ agenolla
Per donar-te explicacions i ser la preferida
Del seu cor tendre i desfet.
Et mofes davant de la seva cara i te’n rius d’ell.
Però ell t’ estima mentre tu endimoniadament
Et burles com un bufó de fet.
Com te’n rius plenament.