BURLES AL TEU CAP

Em ric sense tu;

Sense escoltar la teva veu,

Sense sentir el teu cor sobre meu,

Sense notar l’alè en el meu clatell.

I encara esclato a rialles i burleta

Et miro amb un somriure trapella,

Ni més ni menys.    

Saps que en un moment o altre 

Et caurà els teus peus,

Només per demanar-te per dinar amb ell.

I tu el desitges!

Per posar-li en ridícul amb els seus amics.

Per a que menjar amb ell si és un fals

A ulls teus.

Com m’agrada posar-li trampes

Si et fa feliç veure’l trist, caigut.

Son les meves arts que li fa passar malament.       

I et dona una alegria

Perquè és el primer que s’ agenolla 

Per donar-te explicacions i ser la preferida 

Del seu cor tendre i desfet.   

Et mofes davant de la seva cara i te’n rius d’ell.

Però ell t’ estima mentre tu endimoniadament 

Et burles com un bufó de fet.

Com te’n rius plenament.