Vides plenes de miralls

Sóc la mirada que penso jo.

Un mirall que ve, i hem diu com estic

Sempre estic parlant no callo.

En una tarda molt freda,

Que només cau una trista gota d’aigua,

I un barri molt sol ple de miralls.

Ara estic veient, com seré en un futur ple de miralls.

Un mon solitari que espero que no sigui llarg.

No!

Puc veure la vida diferent amb menys miralls i més persones.

Pensa, Viu i deixat emportar per la vida .

Que volarà molt ràpida.

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish