(Diari d’un jove amb SD)
Al llarg de la vida hi ha unes edats que van dictaminant la trajectòria personal de les persones. En els primers 10 anys comences a fer camí conscient de les primeres experiències que comences a viure.
Per a molts, arribar als 20 significa passar una segona adolescència. Algunes vegades et fan viure coses al límit i és quan creus estar per sobre del bé i del mal.
Passant la línia de la maduresa
Després d’haver passat la primera i segona dècada, la cosa comença a posar-se seriosa quan arribes als 30. Tot es veu d’una altra manera i vas tenint aquest punt interessant de quan comences a pentinar cabells blancs.
Quan deixes de tenir-ne trenta i et veus amb els 40, comences a “patir” la crisi de la quarta dècada.
N’hi ha que solen dir que els 40 són els nous 30, segurament perquè el pes dels anys no els faci efecte. Personalment siguin quines siguin les edats, les que acaben en zero et donen unes coses i et treuen altres. Jo sóc dels que es queden amb el millor de cada dècada.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
