CADENAT AL MAR
Trencava la mar
Quan tu te n’havies anat,
Trencava la mar,
Quan tu havies tancat
El teu cor.
Trencava la mar;
Les onades,
Les barques.
Just quan tu t’havies lligat
Les mans.
Trencava la mar;
Quan et posaves les manilles,
Tot ficant-te un cadenat i clau.
Trencava la mar;
Quan les gavines cantaven
I tu escoltaves aquell só,
Al aire.
Trencava la mar;
Quan ballaves amb les manilles
Semblava que fossis,
Una presonera antiga.
Però no tinguis por,
Te les trauràs de seguida
Perquè saps que son de mentida.
Trencava la mar;
Quan et submergies,
En les ones de la platja
Amb el teu cabell daurat,
A plena llum del dia.
Trencava la mar
Just quan la miraves encuriosida,
Nadaves,
Bussejaves embadalida.
I el vent et feia branzida.
Trencava la mar
Fins que el meu oxigen,
És talli en un parpelleig d’ ulls.
Serà remot ho sé;
Però trencava la mar
I la meva veu,
En ales d’ un vers màgic
I diré adéu,
En un moviment de coll i de cap.
Així doncs trencava la mar
Fent poesia.