CADENAT AL MAR

Trencava la mar 
Quan tu te n’havies anat, 
Trencava la mar,
Quan tu havies tancat 
El teu cor.

Trencava la mar; 
Les onades, 
Les barques.   
Just quan tu t’havies lligat
Les mans.  

Trencava la mar;
Quan et posaves les manilles, 
Tot ficant-te un cadenat i clau.
Trencava la mar;
Quan les gavines cantaven
I tu escoltaves aquell só,
Al aire.

Trencava la mar;
Quan ballaves amb les manilles
Semblava que fossis,
Una presonera antiga.     
Però no tinguis por, 
Te les trauràs de seguida 
Perquè saps que son de mentida.

Trencava la mar;
Quan et submergies,
En les ones de la platja
Amb el teu cabell daurat, 
A plena llum del dia.    


Trencava la mar 
Just quan la miraves encuriosida,   
Nadaves, 
Bussejaves embadalida.
I el vent et feia branzida.    
Trencava la mar 
Fins que el meu oxigen,
És talli en un parpelleig d’ ulls.     

Serà remot ho sé;
Però trencava la mar 
I la meva veu,  
En ales d’ un vers màgic 
I diré adéu, 
En un moviment de coll i de cap.    

Així doncs trencava la mar 
Fent poesia. 

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Catalan   English   French  Spanish