Enrere han quedat les festes de Nadal, la cirereta de les quals la posen la diada de Reis (amb permís del tradicional tortell). Aquesta festivitat tan típicament espanyola fa les delícies dels més petits. No obstant, però, durant aquesta jornada, als adults els surt el nen que porten a dins.
Per molts dels que ho vam ser als anys 70 i 80, a la carta adreçada a Ses Majestats d’Orient, una joguina definida com “un gran nom en jocs de construcció”, ocupava una posició preferent. El nom en qüestió és Tente, que va rivalitzar amb Lego al mercat espanyol.
UN ÈXIT EN CONSTRUCCIÓ
Tente va ser el producte de més èxit dels que va comercialitzar l’empresa Exin (acrònim d’Exclusivas Industriales), també responsable de la fabricació dels no menys famosos Escalextric, Ibertren, Supercinexin o Exin Castillos. L’avui desapareguda firma, fundada el 1956 amb seu a Molins de Rei, va llançar el 1972 el joc de construcció en qüestió mitjançant maons i plaques connectables entre sí, postulat com el successor de l’Exinblocks.
En un principi, la gama Tente es comercialitzar en assortiments de peces, que permetien muntar objectes com cases o avions, tot en un estil d’allò més naïf.
A MÉS DIVERSITAT, MÉS DIVERSIÓ
El 1977, Exin va diversificar la gama Tente en tres sèries temàtiques: Mar, un ventall de vaixells, tan civils (pesquers o ferris), com bèl·lics (fragates, destructors i portaavions); Ruta, dedicada als vehicles terrestres, bàsicament camions, i Astro, centrada en naus i vehicles espacials. A més dels kits per muntar els models individuals, les tres línies de Tente també abastaven capses amb components per construir múltiples vehicles.
També es comercialitzaven en format Combi i Pocket.
CATÀLEG AUGMENTAT
El 1981, Exin va incorporar a la varietat de peces del Tente nous elements, com ara càpsules articulades(esfèriques i trapezoides), aspes, aletes, o corrons i bandes de goma dentades, a manera de tracció eruga. Amb aquests vímets, van sorgir les línies Aire, un gama d’helicòpters, i Scorpion, una col·lecció carros i helicòpters de combat, tots ells en verd militar, per descomptat.
Una altra novetat implícita en aquesta evolució, va ser la inclusió de figuretes que representaven pilots, soldats o astronautes. No obstant, però, el tret més significatiu d’aquestes dues noves branques, va ser el fet que els vehicles resultants de la unió de peces augmentaven en mida.
PER ALS MÉS PETITS, PECES GRANS
També augmentaven en mida els components d’un nou segment de Tente sorgit el 1982 sota la denominació Elephant. El motiu pel qual les peces d’aquesta sèrie eren més grosses (de colors llampants) i fabricades en un plàstic més tou, era que estava pensada per a nadons a partir d’un any. Els responsables d’Exin havien de tenir en compte que a aquesta edat, les criatures tendeixen a emportar-se a la boca qualsevol objecte que tinguin a les mans. L’objectiu, doncs, era el d’evitar lesions dentals o ingestes accidentals. La gama Elephant incloïa sets per muntar vehicles com un cotxe o un tren amb simpàtics personatges.
SALT DE QUALITAT
El 1984, el mateix any en què la sèrie Scorpion va quedar suprimida del catàleg Tente, l’anomenada Astro va passar dir-se Cosmic (representat amb lletres de tipus digitat). Aquest canvi toponímic significava un salt qualitatiu en els acabats dels models inclosos. Així doncs, una de les referències en la etapa Cosmic era la base espacial Andromeda.
“TENTRANSFORMERS” I VEHICLES FUTURISTES
El 1985, la gama Tente va integrar dues noves sèries temàtiques. D’una banda la coneguda com a Titanium, que consistia en naus i vehicles terrestres futuristes, dotats de rodes amb llandes d’efecte cromat.
De l’altra, l’anomenada Roblock, apareguda a estela del fenomen que van suposar els Transformers, molt populars en aquella època. Els models d’aquesta línia temàtica tenien la virtut de transformar-se de vehicle a robot i viceversa, gràcies a les frontisses incloses en els kits de muntatge.
Els Tente Roblock tenien uns aspectes i noms tan multicolors com Thor, Skymaster, Persus, Helitron o X-Tronic (amb llums i sons). A part de les referències esmentades, la branca Roblock també incloïa tres models en versió mini: Vulcan, Redpanther i Blackfighter.
Ambdues denominacions genèriques perdurarien fins el 1989. No obstant, però, en el cas de Titanium va permutar en Alfa
FIDELS A LA REALITAT
En el tram final de l’existència d’Exin, la gama Tente va experimentar tota una revolució. La sèrie Mar es va convertir en Oceanis. Els models resultants, eren fidels rèpliques de navilis reals, com els portaavions Nimitz i Charles de Gaulle, o transatlàntics tan llegendaris com el Queen Elizabeth II o el mateix Titànic.
L’ERA DE L’”EXINCIÓ”
El 1993, arran de la fallida d’Exin, el seu producte estrella va passar a estar fabricat per l’empresa Borrás, coneguda pel seus jocs de màgia. Aquest canvi de titularitat implicava la modificació en el logotip de Tente, el qual perdia les línies negres de contorn en les lletres sobre el característic rectangle vermell.
En aquella època es va incorporar la gama Micro, consistent en instal·lacions miniaturitzades, com benzineres, peatges (amb cotxes inclosos), així com un moll portuari.
Tanmateix, la sèrie Oceanis presentava com a novetat, els sets per acoblar les reproduccions de dos vaixells a vela: el buc-escola Juan Sebastián Elcano, i el clipper (embarcació destinada al transport de fulles de te) Cutty Sark.
El conegut com un “gran nom en jocs de construcció” va subsistir fins a la seva desaparició, el 2004.
OBRES D’ART DE CONTINGUT I CONTINENT
La unió de peces connectables en les línies temàtiques Mar, Ruta i Astro, donaven com a resultat uns vehicles d’uns acabats força reeixits. Tanmateix, en les capses que contenien els mateixos, estaven representats en il·lustracions artístiques. Varen ser realitzades per dibuixants de còmic com Vicente Segrelles o López Espí. Les capses de la branca Titanium, també mostraven artísticament els seus models.
JOGUINA SENSE FRONTERES
La comercialització de la gama Tente no es va limitar a Espanya, atès que Exin comptava amb una divisió a Amèrica Llatina anomenada ExinMèxico, la qual distribuïa els seus productes a Bolívia o l’Uruguai. Per a l’exportació de la joguina en qüestió, l’empresa matriu va tancar acords amb fabricants estrangers, com ara Hasbro (artífex dels Transformers), als Estats Units; Jocsa, a l’Argentina, o Clementoni, a Itàlia.
El popular joc de construcció també va arribar al sud-est asiàtic.
LEGO, A LA CÀRREGA LEGAL
Coincidint amb el desembarcament al mercat espanyol el 1983, Lego va demandar judicialment Exin. El fabricant danès va acusar l’empresa de Molins de Reis de plagiar-li (suposadament) el sistema d’acoblament de peces.
El tribunal israelià encarregat de dirimir el litigi, va fallar a favor d’Exin.
A diferència del seu rival, els maons i plaques del Tente tenien un orifici al mig de les dents d’encaix. Aquest tret característic permetia la fixació de peces-detall com radars, antenes o metralladores.
EN L’IMAGINARI COL·LECTIU
Actualment, l’últim reducte que els queda que els queda als nostàlgics del Tente, es el fòrum a internet anomenat La Tenteteca. A través d’aquest portal, els fans comparteixen els grats moments que van viure amb el mític joc de construcció en la seva infància.
A més, a més, La Tenteteca serveix de plataforma per a vendre merchandising, com samarretes estampades amb el logotip de la marca o una d’aquelles figuretes accessòries. També s’hi ofereixen articles de la marca com a peces de col·leccionista.
Durant 32, Tente va fer les delícies de dues generacions d’infants, estimulant habilitats com la coordinació psicomotora. Aquests beneficis pedagògics fan del Tente un entreteniment autèntic.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
