NINFA AQÜÀTICA

Blanca era la teva silueta

Quan nedaves

Enmig de l’aigua.

Acariciaves les estrelles

Amb la teva pell fràgil.

Eres tan dolça

Que semblaves una sirena

Al mig del mar.

Blanca era la teva silueta…

I com respiraves!

Eres tota una deessa marinera.

Blanca era la teva silueta

Que em cridava,

Que m’empenyia

A estar amb tu,

I jugant amb els peixos

I les tortugues

en aquell escull de corall.

Que bonica erets,

Sirena d’ ulls clars!

Perquè la lluna

T’il·luminava com una estela.