En els últims 25 anys, Barcelona ha assistit a un allau de tancament de sales cinematogràfiques, algunes d’emblemàtiques. Els factors que han propiciat el declivi dels popularment coneguts com a cinemes de barri són diversos. D’entrada, als anys 80, l’auge del sistema de vídeo domèstic (VHS, desplaçat pel DVD i l’actual Blue Ray), internet o la venda ambulant de còpies de pel·lícules gravades il·legalment (un comerç submergit afortunadament eradicat). No obstant però, el cop de gràcia l’ha assestat l’aplicació del 21% de l’IVA sobre el preu de les entrades per a espectacles diversos. Actualment, són tres les empreses que es reparteixen la gestió dels 111 centres de projeccions audiovisuals que hi ha a tot Catalunya, els quals sumen un total de 658 pantalles: Cinesa, Lauren i Balaña (també propietària de diversos teatres)
MODEL OBSOLET
Entre el 1997 i el 2013, pràcticament van desaparèixer tots els cinemes mono-pantalla, els quals en els seus últims anys d’existència, van anar perdent espectadors en favor dels cinemes multi-sala, que ofereixen un ventall d’estrenes més diversificada. Un altre avantatge a favor d’aquests espais és una tecnologia de projecció més moderna, així com una disposició de les butaques, situades en files esglaonades que permeten una visió més panoràmica.
Un exemple de cinema mono-sala en desaparèixer va ser l’Arcadia, al passatge homònim, al carrer Tuset. Inaugurat el 1957, va subsistir fins el seu tancament el 31 de juliol del 1998, sent The brave l’última pel·lícula exhibida. El seu lloc l’ocupa actualment un botiga d’accessoris per a motoristes.
El 1999, la cadena Cinesa va vendre tres de les seves sales de pel·lícula única: Arkadin, Astoria i Bailen, en actiu durant 25 anys (va obrir el 1974), reconvertit en el supermercat que és avui. Posteriorment, l’empresa gestora es desfaria dels cinemes Balmes (Actualment un spa) i Waldorf, al carrer Floridablanca.
El 8 de juny del 2000, el cinema Abc, ubicat al número 306 del carrer Balmes va abaixar la persiana, amb el cartell del film Hechizo en el corazón presidint la marquesina.
Des del 2010, l’edifici que albergava la vetusta sala de cinema Rex (inaugurat el 1940), roman abandonat i tapiat, sense un futur definit, tot i que el més probable sigui l’enderroc.
L’enderroc, no obstant, és el destí fixat per a un altre cinema proper a l’antic Rex: l’Urgell, sense activitat des del maig 2013 (ni el sistema de projecció en 3D l’ha salvat), el terreny del qual l’ocuparà un supermercat que a més constarà d’un accés a una illa interior ajardinada.
ENGOLITS PER UN GEGANT DE LA MODA
Els extints cinemes París, a l’avinguda del Portal de l’Àngel va ser inaugurat el 1928, inicialment d’una única pantalla, però arran de l’incendi que el va devorar 1988, el local va ser reformat, tot guanyant una sala extra. No obstant, però, l’establiment va tancar definitivament el 2007, per convertir-se en una botiga de moda d’una coneguda firma.
Aquest és el nexe que té en comú el París amb el cinema Rambla de Terrassa, atès que l’espai que ocupava és ara una franquícia de la mateixa cadena.
OCI DESBANCAT PEL LUXE
El passeig de Gràcia és l’eix comercial amb més botigues de luxe per metre quadrat de Barcelona, però també el que més cinemes ha perdut, com el Savoy; el Fantasio (tots dos clausurats el 2001); el Publi, el local del qual l’ocupa actualment una botiga de cafeteres o el difunt Fémina, destruït per un incendi el 1991.
L’únic establiment de projeccions cinematogràfiques que encara queda en aquesta emblemàtica artèria, màxim exponent del modernisme és el multisala Comedia, albergat dins el palau Marcet, l’últim vestigi de la burgesia barcelonina entre finals segles XIX i principis del XX.
A la via adjacent al passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, hi va existir fins el 19 de desembre 2013 (data del seu tancament, fet del la qual es va fer ressò el periodista, Jaume Figueres) el cinema Alexandra de tres sales, que en va guanyar una quarta arran de la unió amb la seva “germana” Alexis, el 2006.
QUAN S’APAGA LA PANTALLA, S’AIXECA EL TELÓ
Algunes de les sales de projecció pretèrites de Barcelona no han desaparegut per canvi de negoci, sinó per canvi d’activitat relacionada amb l’entreteniment. En altres paraules, la conversió de cinemes en teatres.
Locals com el Borrás, Club Capitol, Novedades (tancat i barrat) o Coliseum han permutat en els últims anys la seva oferta cinematogràfica per la programació d’espectacles escènics.
DIVIDEIX I VENCERÀS
Actualment, els únics centres d’exhibicions fílmiques que perduren, són els multisales, en molts casos integrats en centres comercials, un emplaçament estratègic per a atraure espectadors potencials. Alguns cinemes amb cartellera diversificada, però, es troben fora d’aquests complexos lúdics, com són els multicines Bosque, Aribau, Club Doré, Verdi o el recent Balmes (aquests dos últims projecten pel·lícules en versió original).
No obstant, però, el model multisala no és garantia de supervivència, atès que alguns establiments d’aquest tipus han sucumbit a la crisi del sector, com ara els cinemes Universitat, la titularitat del qual havia passat de la cadena Cinesa (aleshores, el local es deia Pelayo), a Lauren, també propietària de l’establiment clausurat al passeig de Maragall el 2014 (ara és un supermercat).
Menció apart mereix el multisala Maremagnum, tancat el 2015 (just un any després de l’òbit de l’adjacent Imax Port Vell) i reconvertit en una botiga de moda.
Per a entendre el perquè del traspàs de la sucursal del circuit Cinesa, als factors esmentats al principi de l’article, cal sumar l’incident mortal ocorregut el 2002 en una discoteca situada a la mateixa zona d’oci. Aquest succés va suscitar entre la gent reticències sobre la seguretat en el complex lúdic inaugurat el 1995.
Cada cinema tancat deixa un grapat de persones a l’atur: venedors i controladors d’entrades, acomodadors o tècnics de projecció. Si no es reverteix l’actual situació de les sales d’exhibició cinematogràfica a Catalunya, és molt probable que aquest sector, greument tocat es torni en un fos a negre.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
