Aquest 27 de març del 2017 es compleixen 40 anys de la col·lisió entre dos colossos de l’aire (amb permís de l’Airbus A380) com els Boeing 747, l’un de KLM i l’altre de l’extinta PAN-AM a l’aeroport de Los Rodeos, actualment anomenat Tenerife Sur. Aquest accident, fruit d’una conjunció de circumstàncies és fins a dia d’avui el més greu de la història de l’aviació civil que es va saldar amb un total de 583 morts.
DESVIACIÓ PER TERRORISME
A les 13.00 hores del 27 de març del 1977 una bomba va esclatar a l’aeroport de Gando de Las Palmas de Gran Canaria provocant desperfectes d’escassa consideració, però que va provocar cert pànic entre el personal present en aquell moment. L’autoria de l’acte va ser reivindicat per un grup de caire separatista denominat Movimiento por la Autodetreminación e Independencia del Archipélago Canario (MAIAC), el qual havia informat de la col·locació d’un segon artefacte, cosa que va forçar el desallotjament de les instal·lacions aeroportuàries, així com desviar els vols amb destinació a la capital canària cap a Santa Cruz de Tenerife.
AEROPORT PRECARI
Los Rodeos era el 1977 un aeroport precari (més petit que Gando) amb una pista d’aterratge i una de rodatge i sense radar. L’orografia de l’entorn propicia la formació de boires, atès que es troba ubicat en un altiplà envoltat de muntanyes. Aquella fatídica jornada les pistes estaven saturades d’avions i els controladors aeris desbordats.
Quan cap a les 17.00 hores es va haver reobert l’aeròdrom de Gando, se va procedir a la sortida esglaonada d’avions, entre els quals hi havia un Boeing 747 de companya holandesa KLM, el comandant del qual esperava rebre l’autorització de la torre de control per iniciar l’enlairament rumb a Las Palmas.
SORTIDA INDEGUDA
El comandant del vol KLM 4805 procedent de Schiphol (Amsterdam) estava intranquil perquè estava excedint el límit d’hores permès, la qual cosa li hauria suposat una penalització. L’aeronau va iniciar les maniobres d’enlairament sense la confirmació de control aeri. En ple recorregut, el pilot va veure emergir uns llums en mig de la boira. Eren les del tren d’aterratge d’un 747 de PAN-AM que realitzava el vol PAA 1736 procedent de Los Angeles que girava cap al carrer Charlie 3. A fi d’esquivar-lo, el comandant holandès va aixecar el morro de l’aparell tan com va poder fins al punt que la cua fregava sobre l’asfalt. Malauradament però, l’avió de KLM, atès la velocitat que portava (250 quilòmetres/hora), sumat a la distància a què es trobava del Boeing de PAN-AM, no va poder evitar la col·lisió.
L’aeronau holandesa s’havia abraonat sobre el Jumbo de PAN-AM causant-ne l’explosió, pel qual el primer va perdre altura precipitant-se sobre la pista i tot seguit es va explotar causant un escenari dantesc en el qual van perdre la vida 583 persones entre el passatge i la tripulació de tots dos aparells.
MALENTÈS CATASTRÒFIC
Les caixes negres de tots dos avions es van portar a analitzar als Estats Units per aclarir les circumstàncies en que es va produir el sinistre. De les gravacions enregistrades , els experts analistes van constatar que el comandant del Boeing 747 de KLM va entendre rebre l’”OK” per a l’enlairament de la torre de control quan en realitat el missatge era “Standby to start the take off” (“Mantingui’s a l’espera per iniciar l’enlairament”). Un factor que va propiciar la interpretació errònia en les indicacions va ser les interferències que van entretallar les comunicacions. En base a les transmissions gravades es va realitzar una reconstrucció virtual de la trajectòria que probablement van seguir tan el Jumbo de KLM com el de PAN-AM.
Aquesta recreació amb les transcripcions de les converses es va poder veure en un reportatge al programa Informe semanal emès el març del 1997, tot coincidint amb el 20è aniversari de la tragèdia.
Fa un any el canal 33, dins de l’espai contenidor Cronos va emetre el film documental que, sota el títol Els Jumbos de la mort incloïa les imatges virtuals que s’alternen amb interpretacions dramatitzades que relataven els instants previs al fatal desenllaç.
L’accident de Los Rodeos va tenir lloc en una època en què estaven de moda la sèrie de pel·lícules de catàstrofes aèries titulada Aeropuerto, cosa que demostra que sovint la realitat supera la ficció en aquest cas, a més de manera colossal.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
