L’altre dia buscava informació a Internet sobre l’Alzheimer perquè un familiar meu té aquesta malaltia i perquè les persones amb Síndrome de Down tenim més possibilitats de tenir-la. Buscant informació vaig trobar la següent poesia. La vaig llegir i em va emocionar. Per això, la vull compartir amb els lectors d’Èxit21.
POEMA DE ALZHEIMER
No me pidas que me recuerde
No trates de hacerme comprender
Déjame descansar
Hazme saber que estás conmigo
Abraza mi cuello i toma mi mano
Estoy triste, enfermo y perdido
Todo lo que se
Es que te necesito
No pierdas paciencia conmigo
No jures, no grites, no llores
No puedo hacer nada con lo que me ocurre
Aun si trato de ser diferente
No lo logro
Recuerda que te necesito
Que lo mejor de mi ya partió
No me abandones, quédate a mi lado
Ámame hasta el fin de mi vida.
Redactora i membre de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta. És activista pels Drets Humans de les persones en situació de discapacitat intel·lectual. I també és vocal a l’IMPD de Barcelona (Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat). “ÈXIT21 pot servir a la societat per veure que hi ha moltes opinions i notícies diferents i això va bé per la gent de fora perquè vegin aquestes opinions diferents. Per a mi em serveix perquè aprenc coses i em sorprenc de coses que no sabia”.
