El silenci cau en el mar,
en el cel, en els vaixells
quan naveguen sols a la deriva.
Ja no s’escolta res,
solament veus una boira des de lluny.
Una cortina que no et deixa veure res,
i el fum et va arrossegant
fen-te sentir poca cosa.
El silenci et crida mort,
amb solitud i el plor et ve
com una corrent sense deixar anar.
Tot és un bosc extens.
Els ocells no s’escolten,
ni el trepitjar dels cérvols
o el salt dels dofins quan volen jugar.
Està tot mort, mort, mort.
El temps tremola.
La temperatura congelada.
I no sents res.
El que tens i vius és tortura,
una tortura viva,
una tortura que balla sense final i que t’atrapa com un conill sense poder explorar.
I et quedes clavat
com una pedra
dins del terra del calç.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
