Estacions Gaudí, Correus i Banc

Estació Gaudí

Sota la ciutat, dorm en silenci,

un passadís de llum apagada,

on mai cap tren s’atura,

on mai cap veu no crida.

Les rajoles respiren pols i memòria,

grafits secrets que ningú no veu,

i a les andanes, buides per sempre,

s’hi escolta l’eco dels passos imaginaris.

És un cor oblidat del metro,

una estació que mai va néixer del tot,

fantasma de ferro i pedra,

que espera un viatge que no vindrà.

Estació Correus

Entre murs de pedra i ferro vell,

descansa l’ombra d’una estació tancada.

Els trens ja no hi arriben,

només el record hi fa parada.

Un rètol rovellat vigila el silenci,

com una carta mai lliurada,

i l’aire ressona amb la memòria

d’un temps de viatges oblidats.

Correos, bústia enterrada sota la ciutat,

guarda missatges que mai no sortiren,

paraules perdudes en túnels foscos,

com secrets que el metro mai va confessar.

Estació Banc

Sota el cor de la plaça,

on milers de passos creuen cada dia,

hi batega un silenci ocult,

una cambra d’ombres i rajoles mortes.

L’estació Banc mai no va obrir els ulls,

però respira sota terra com un secret,

com una caixa forta sense clau,

plena de temps aturat.

Els túnels hi porten records de pols,

trens que mai no arribaren,

i el murmuri de la ciutat,

que passa per sobre sense escoltar.

Banc, estació invisible,

ets el cor oblidat de Catalunya,

un batec silenciós,

enterrat per sempre sota l’asfalt.

Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *