Barcelona està avançant cap a un model pioner d’Assistència Personal per garantir la independència de les persones amb discapacitat. Us explico com funciona i per què és clau.
El passat dia 18 de juny de 2025 vaig tenir una reunió amb les companyes del Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) sobre l’Accessibilitat.
Ens van presentar un servei que tenen a l’IMPD que es diu SAP: Servei d’Assistència Personal.
El Servei d’Assistència Personal (SAP)
El SAP és un Servei de l’IMPD que dóna atenció en Assistència Personal a 56 persones amb discapacitat de Barcelona. Té unes 100 persones amb discapacitat més en llista d’espera.
Es un model basat en la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, on la persona decideix qui, quan i com li fan l’assistència personal. És per totes les situacions de discapacitat.
Grau 3 de discapacitat són 46 hores per setmana, unes 6 hores al dia. Grau 2, son 38 hores per setmana. Grau 1, són 23 hores per semana. És a dir que segons el grau que tinguis pots tenir més o menys hores d’assistent personal.
Entre les 6 entitats que ofereixen aquest servei estan Pere Tarrés o Aspasim. Però en breu es podran presentar noves entitats per acreditar-se i oferir també aquest Servei d’Assistència Personal.
La Gerent Marta Obdulia ens va dir que es un model pioner, substituït de la residència, amb el mateix o menor cost. Ara volem que la Generalitat compri el model. Cal fer incidència política, local, autonòmica i estatal.
Els meus consells
Jo els vaig repartir uns fulls als altres vocals de l’IMPD, que era el tríptic del “Dia a Dia com tu” i un altre paper amb consell d’accessibilitat cognitiva que vam redactar per una formació que vaig fer per la Diputació de Barcelona sobre Accessibilitat cognitiva.
Els consells son els següents:
- Avisa’m amb temps de les coses i recorda-me-les el més possible.
- Estigues tranquila si no m’entens i torna’m a preguntar fins entendre.
- Dona’m informació del que està passant, no sobrentenguis res.
- Assegura’t de que he entès allò que em dius.
- Torna’m a explicar les coses de forma diferent si no les entenc.
- Potser necessites validar alguna dada o informació amb els meus referents (familiars, legals o professionals).
- Potser sé escriure i llegir, potser no. Comprova-ho. Ajuda’m si ho necessito.
- Dona’m informació resumida o en lectura fàcil. Ajuda’m a resumir.
- Dona’m temps per prendre decisions. No em presionis.
- Estigues tranquila, calmat o calma’m si cal, entre les dues ho resoldrem.
Més hores de suport
Va ser una reunió interessant i va anar bé. Penso que és important que es tingui en compte l’assistència personal a les meves reunions.
Jo no necessito un assistent personal tantes hores al dia, no em fa falta. Amb la persona de suport a la llar que em ve 3 cops a la setmana i fa una hora i mitja, més les persones de suport dels grups d’oci o de la feina i l’Edgar que m’acompanya quan hi ha reunions de l’IMPD en tinc prou. Pero sí que hi ha gent que necessita més hores com la gent gran, veig molt important que puguin tenir més hores de suport.
La gent jove tota hauria de poder viure independent i no a residències, pero la gent gran que té 80 anys per exemple, podrien anar a una residència però sempre que donin més ajudes a les residències.
El model de l’ajuntament d’assistència personal em sembla bé i crec que cal anar cap aquest model i que tothom pugui tenir les hores d’assistència personal que necessiti, segons la seva edat i necessitats.
Redactora i membre de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta. És activista pels Drets Humans de les persones en situació de discapacitat intel·lectual. I també és vocal a l’IMPD de Barcelona (Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat). “ÈXIT21 pot servir a la societat per veure que hi ha moltes opinions i notícies diferents i això va bé per la gent de fora perquè vegin aquestes opinions diferents. Per a mi em serveix perquè aprenc coses i em sorprenc de coses que no sabia”.
One thought on “Assistència personal i accessibilitat cognitiva a Barcelona”