Ens havíem citat en aquell parc,
mentre compartíem aquella bonica posta de sol.
Des d’aquell banc, agafats de les mans
i fixant les nostres mirades,
contemplàvem l’horitzó.
Els seus preciosos ulls es trobaven amb els meus,
reflectint les nostres ànimes.
Ballaven junts al compàs de la melodia
que sorgia de la calidesa de la seva veu.
Era un bell moment el que estàvem vivint,
mentre sentíem el batec
dels nostres cors.
De sobte, una suau brisa ens va acariciar,
sentint-nos com fulles d’aquells arbres
que, com papallones, revolotejaven
abans de lliscar suaument cap a terra.
Les hores passaven en aquell parc,
però ni el fred més intens podia espatllar
aquell precís moment en què els nostres cossos
es deixarien portar per un càlid i dolç petó.
L’amor que sentíem
en aquell inesperat instant
va començar a brollar com una flor
que s’obre sota la pluja,
i amb el pas del temps recordaríem eternament
aquella tarda de tardor.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
