Els meus pares sabien quin carrer era només veure l’edifici. A mi quan era petit em va costar entendre en quin carrer era.
Els meus pares van quedar parats un dia, perquè vaig intuir que posava Danone en un cartell que vaig veure. Per dir escola, vaig dir-ho d’una altra manera, alguna cosa com ara “acola”. La meva mama i el meu papa es van quedar parats. La mama em va dir que l’escola em donava Danones, que eren els iogurts que ens donaven a l’hora de dinar.
De camí cap a casa, el meu pare anava mirant tots els edificis i jo deia aquest no m’agrada. I la mama em preguntava: Aquest el coneixes?
I jo vaig dir: Si, a casa anem que fa fred. El papa també em va preguntar:
I què és això? Un ascensor.
A mi em va costar dir la paraula ascensor fins que vaig a aprendre a llegir aquest nom. Un dia li vaig dir a la mama: què posa aquí? Ella m’ho va dir perquè jo era molt xafarder.
Un altre dia, el papa em va dir quin número posa aquí. Jo vaig dir que no ho sabia. I va dir la mama: mira’m a mi, quants dits veus a la mà? Jo vaig dir: un. El papa em va dir: molt bé fill meu.
Bromes d’infància
Una altra vegada, jo estava mirant la tele i el papa es va quedar adormit. I la mama va tenir una idea: el molestem una mica a veure si es desperta. Jo vaig dir que vale i el vaig espantar. La mama li va dir: tranquil no passa res, el fill teu t’ha fet una broma. Ell em va dir que era un trapella. Jo vaig contestar: no sóc això i el nen no vol estar amb tu. Vol mama, va dir ella. Perquè em va dir la paraula nen. La meva mare li va dir al papa que era dolent i jo li deia: mama pam pam al cul per dolent. Li donarem un cop amb la sabatilla va dir. Però jo vaig dir que al papa no li farem mal.
I així és com recordo que vaig aprendre a llegir de petit.
Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.
