La meva cara al sentir els teus ulls fa caure llàgrimes com un mar de plor amb les onades colpejant les roques. Estic molt trist. Sóc un vaixell de vapor que té por de moure’s. Ploro en sentir el mar en ple temporal. La tempesta, els llamps… M’impedeixen solcar el mar.
Viatjarem en un univers màgic i especial. Les estrelles ens somriuran i l’espai espacial volarà en els nostres caps. La lluna ens mirarà sola i blanca amb la seva cara d’ esborrany. Viatjarem sense núvols amb un vestit blanc. Tot és quedarà en stand by. Però viatjarem, observarem amb els nostres ulls com espectadors expectants. …
Vaig anar a França per sentir uns instruments. Volia tocar música clàssica amb un violí. Relaxar-me mirant a munt al cel a la lluna plena. Tocava el violí suaument, El tocava amb el cor. Era tan suau que plorava al sentir el recital. La música eren versos que tocaven la fibra, Els sentiments. Jo mateix…
Un dia amb un cistell vaig anar al bosc a la zona verda de la vall de les fades. Hi havia milers de flors grogues i vermelles com les fades. Les vaig voler agafar per fer un mercat de plantes. Porteu ginesta i roses.
Els carrers d’una ciutat antiga estan plens de coloms. Són aus que han perdut les plomes daurades. Se les ha endut el vent. Eren massa velles. Ara la pell sense ploma és de color platejat. Els coloms volen volar cel amunt per viatjar al bon temps. Hauran de reinventar el seu vol.
En diverses ocasions, els versos d’alguns poetes s’han escoltat versionats en cançons. Víctor Manuel i Ana Belén, o Radio Futura van posar melodia a La muralla, de Nicolás Guillén, i Anabel Lee, d’Edgar Alan Poe, respectivament. No obstant, però, un altre mitjà de difusió com és la publicitat audiovisual també ha recorregut a la poesia…
Em puc imaginar una llarga nit d’estrelles, a quina més bella, i deixar-me portar per la mateixa brisade la mar imaginant les carícies de les seves mans. Sentir la mateixa dolçor que em transmeten els seus petons i poder entrar a la seva ànima sigil•losament. Amb tan sols el palpitar del teu cor alegres el…
En el llarg camí de la vida vaig començar a caminar. Durant aquest temps m’he anat trobant amb persones de les que em vaig pensar que m’enamoraria i que a la fi no han estat més que un simple miratge. Fins que la vaig trobar a ella. Des de llavors m’ha canviat la vida de…
Cuando la luz hable Aparecerá por esa ventana Que tanto abriste en su día, Como rayos cayendo al agua. ¿Cuándo desaparecerá esa luz? No es pasajera, es algo más Que una paloma volando En un cielo azul. Esa luz que tanto brilla Ahora resplandece como un coral rojo, Más allá que las estrellas de mar …
El passat 14 de maig, Beatriz Ruiz va presentar a Barcelona el seu últim recull de poemes titulat Llàgrimes de dansa. Es tracta del segon acte promocional del poemari de la periodista d’Exit21 en sis mesos (la primera va tenir lloc el novembre de 2018 a Badalona). L’escenari escollit per a l’esdeveniment va ser la…
