Música des del cor
Toca l’instrument. Sempre amb les mans. Toca cada dia. Toca el piano. Amb els dits, les mans, el cor. El públic aplaudeix. Toca amb amb les mans melòdiques I sona música per a tu.
Toca l’instrument. Sempre amb les mans. Toca cada dia. Toca el piano. Amb els dits, les mans, el cor. El públic aplaudeix. Toca amb amb les mans melòdiques I sona música per a tu.
Canta el cor és mou l’ ànima tot i que va molt de pressa. La veu sona com un llumí de goig. Canta el cor però no es desespera. Es va sostenint lleuger, i puja com un nenúfar obert.
El 32è festival de poesia de Medellín (Colòmbia) comptarà amb la participació de 130 poetes de més de 100 països. Es realitzaran un centenar d’esdeveniments amb entrada lliure. L’objectiu del festival és dinamitzar la vida de la ciutat de Medellín i reflexionar sobre la urgència d’assolir la pau mundial i la pau amb la naturalesa…
Parlem… d’un conte ple de roselles on l’aigua del cel cau com un salze ploraner de bellesa. Parlem… dels ocells que no s’escolten solament hi ha una caputxa que els porta transparents. Parlem… del temps que arrossega aquesta faula de floretes. No és per res una ciutat del que parla, ni del teatre, ni del…
Dolces eren les teves carícies, eren màgiques. El teu somriure de nen petit, era adorable. Els teus ulls com et brillaven, i les teves galtes vermelles m’atreien com flors roses d’ una orquídea galant. Dèu meu com t’estimava. Però la teva rialla m’atrapava. Erets un prínçep, amor meu. No vull oblidar-te mai. Com em feies…
Vaig anar a comprar roba per anar a la platja. Estava mirant un aparador i em va agradar un vestit de seda amb un mocador a conjunt. Tot de seda rosa, suau com una carícia. Me’l vaig provar. Em vaig imaginar la roba voleiant. Vaig afegir unes sabatetes també roses, però d’un color més pujat,…
És de nit. Al bosc prohibit hi havia unes bruixes. Les acompanyava un gat negre, Del color de la por. Aleshores, apareix un jove fet d’aventures. Se’l veu cansat. S’estira i plora. Cauen unes llàgrimes màgiques I del terra creix una flor. I les bruixes perden el seu poder I el gat el seu color.
La japonesa es mira al mirall. És una dona jove, preciosa, blanquíssima. Viu en un poble petit a prop de la natura. Està bojament enamorada, però l’amor li ha tancat la porta. Està sola amb la seva imatge al mirall. Espolvoreja la cara amb pols blanca, es posa un kimono nou i surt de casa. …
El vent bufa fort. Sembla un huracà que se’n duu les cases i els cotxes que estan al carrer. El remolí engoleix els animals: vaques, ovelles i cabres.
Les 7 chakras són per relaxar-nos quan sentim la música clàssica al fer el massatge de reiki. Tanco els ulls mig adormit per sentir el més enllà.