Bellesa

Molt sovint, quan ve la nit se’m emporta un fada.  La bellesa del teus ulls negres inerts  sobre la mar blanca, sempre inerts, vaig mirar. I així, gelós, vaig desfent cançons  que m’acostin a ella. Però la poesia dels teus ulls  sé que no la podré escriure.  Cada vers que jo trobés en el paper…